Conte escrit expressament per a el meu primer net, l'Albert, nascut fa ara mateix 24 hores.
"En un llac molt bonic hi vivia un ànec blau que era l'admiració de tothom.
Quan va néixer, fort, maco i espabilitat, va notar des seguida l'escalfor de l'amor de tothom que l'envoltava.
Quan encara no era capaç de nedar, es mirava l'aigua de l'estany des de una petita barca de rems que li servia d'atalaia , tal i com es pot apreciar a l' imatge.
Es va fixar que els seus companys es relacionaven de maneres molt diverses.
Ell es va sentir atret pel grup dels que jugaven alegre i pacíficament i allà que si va integrar.
Es va anar fent gran i va arribar l'hora de tenir que procurar-se l'aliment.
Els del seu grup s'esmerçaven per fer-ho hàbilment i de forma divertida, de manera que també els hi quedes temps per gaudir de totes les coses bones de la vida i d'ocuparse dels companys que per alguna causa o altre necessitaven ser ajudats.
Els problemes i perills que se li van presentar els va poder sol-lucionar perquè havia procurat acumular coneixements i experiències de tot i de tothom.
La seva actitud es va encomanar a molts dels seus amics, que al mateix temps ho encomanaven a uns altres i així entre tots plegats, van aconseguir que en aquell llac tothom si sentis molt feliç."
El iaio Ramon. 17-01-2009.
"En un llac molt bonic hi vivia un ànec blau que era l'admiració de tothom.
Quan va néixer, fort, maco i espabilitat, va notar des seguida l'escalfor de l'amor de tothom que l'envoltava.
Quan encara no era capaç de nedar, es mirava l'aigua de l'estany des de una petita barca de rems que li servia d'atalaia , tal i com es pot apreciar a l' imatge.
Es va fixar que els seus companys es relacionaven de maneres molt diverses.
Ell es va sentir atret pel grup dels que jugaven alegre i pacíficament i allà que si va integrar.
Es va anar fent gran i va arribar l'hora de tenir que procurar-se l'aliment.
Els del seu grup s'esmerçaven per fer-ho hàbilment i de forma divertida, de manera que també els hi quedes temps per gaudir de totes les coses bones de la vida i d'ocuparse dels companys que per alguna causa o altre necessitaven ser ajudats.
Els problemes i perills que se li van presentar els va poder sol-lucionar perquè havia procurat acumular coneixements i experiències de tot i de tothom.
La seva actitud es va encomanar a molts dels seus amics, que al mateix temps ho encomanaven a uns altres i així entre tots plegats, van aconseguir que en aquell llac tothom si sentis molt feliç."
El iaio Ramon. 17-01-2009.
8 comentaris:
Al teu net li encantarà saber que té un conte pensat especialment per a ell!!
Enhorabona pel petit!! Benvingut, Albert!! (i pren nota del comportament del petit ànec blau...)
Molt be iaio Ramon, un preciós regal per l'Abert
Una abraçada molt gran i felicitats
Quin conte més maco! Es nota que és fruit de l'alegria d'un aconteixement familiar com el que acabeu de viure.
Podrà estar orgullós el teu net quan tingui ús de raó.
Moltes felicitats a tots!
Precios..proposta: fes.lo enmarcar amb foto i tot, i que sigui el teu primer regal
Felicitats avi
Precios el conte,m'he emocionat.
Quina sensació més bona fa sentir la teva firma iaio Ramon son paraules importants,el teu net eatara orgullos de tenir uns avis com vosaltres.
Un peto molt gran.
C. Miró
Traducción al castellano:
Cuento escrito especialmente para mi primer nieto, Albert, nacido hace ahora 24 horas. "En un lago muy hermoso vivía un pato azul que era la admiración de todo el mundo. Cuando nació, fuerte, guapo y vivaracho, notó enseguida el calor del cariño de todos los que le rodeaban. Cuando todavía no sabía nadar, miraba el agua del estanque desde una pequeña barca de remos que le servía de atalaya tal como se aprecia en la imagen. Vió como sus compañeros se relacionaban de formas muy diversas. Él se sintió atraído por el grupo de los que jugaban alegre y pacíficamente y se integró en él. Fue creciendo y llegó la hora de tener que procurarse el sustento. Los de su grupo se esforzaban por hacerlo hábilmente y de forma divertida, de manera que también les quedase tiempo para disfrutar de todas las cosas buenas de la vida y de ocuparse de los compañeros que por alguna causa necesitaban ser ayudados. Los problemas y peligros que se le presentaron los pudo superar porque había procurado acumular conocimientos y experiencias de todo tipo. Su actitud se contagió a muchos de sus amigos, que al mismo tiempo lo contagiaron a otros y así entre todos, consiguieron que en aquel lago todo el mundo se sientiese muy feliz."
Ramón en primer lugar, mi más sincera enhorabuena por la llegada al mundo de Albert (se llama igual que mi hijo). En segundo lugar, mi agradecimiento por la traducción, pues entré para comentarte la foto, sin saber qué decía el texto. Al leerte ahora, me ha parecido muy tierno, ese hermoso relato de un abuelo, que ansía un mundo feliz para su prole. ¡Que así sea! Os deseo mucha salud y suerte en la vida, para poder verle crecer, en ese mundo que sueñas para él.
Por cierto... ¿Es también el nieto de Montse??? ¿O son casualidades???? :-)
Un abrazo Ramón, y mi nueva felicitación.
Feliçitats Ramon Pel teu net, la foto i el poema.
Salu2
Publica un comentari a l'entrada