Vaig tenir la sort de viure a Venecia una tempesta d'estiu just a l'hora que el sol baixa. El tractament sobre aquesta i altres fotos que vaig fer en aquell moment intentan destacar, forçant-los, tots els matissos dels colors i dels reflexes que van apareixer quan la tempesta va passar.
4 comentaris:
Els que ja fa temps que ens arrosseguem pel món podem comprendre bé aquestes situacions, en que la llum i l'ambient semblen congelar-se només uns instants. Captar-les gràficament es questió d'oportunitat, però la vivència es molt gratificant.
Salut!
És una autèntica preciositat... sembla una pintura, un quadre... i mira que a mi no em solen agradar els "efectes" a les fotos. M'agrada més la foto "tal qual"... però aquesta ha quedat magnífica :-)
Qué bonita Ramón. Tiene unos preciosos colores, y unos matices increíbles. Apetece enmarcarla para colocarla en el salón :-)
Un abrazo.
..i certament o has aconseguit...molt bona
Publica un comentari a l'entrada