Conte especialment dedicat al meu nét Albert que avui fa 4 mesos.
"Després de la seva primera visita al Zoo, l'Albert estava al-lucinat amb el record de tot el que havia vist.
El que li va deixar més petjada va ser l' hipopòtam quan, a poca distància d'ell, va obrir aquella immensa boca. Mai no n'havia vist una d'igual.
Li va fer l'efecte que aquell animaló d'orelles minúscules i ulls saltons es podria empassar qualsevol cosa per gran que fos.
Després li va cridar l'atenció el coll llarguíssim de les girafes, els colors llampants d’algunes aus; els xiscles forts i penetrants dels monos ; els curiosos ponys ; la pudor que feien la majoria dels animals i les poderoses trompes dels elefants que s'allargaven fins poder-les tocar.
Aquella nit no va descansar gaire bé. Un somni on es barrejaven totes aquestes sensacions el va tenir neguitós.
Resultava que els animals parlaven i li explicaven coses sorprenents... i que
l'hipopòtam va esdevenir d'allò més pacífic, igual que la girafa, l'elefant i tots els altres.
Quan es va despertar, l'Albert sabia el perquè d'aquella boca tan gran i de les orelles petites; com i perquè es feia servir la trompa; el perquè d'aquell coll tan llarg...
El fet fantàstic va ser que tot el que li van dir aquells animals en el somni era cert. Així li van confirmar els pares quan els hi va explicar.
Moltes nits, abans d'anar a dormir, l'Albert desitja retrobar-se, en un nou somni, amb els seus amics del zoo perquè li expliquin més coses."
L'avi Ramon; 16 de maig de 2009
D'aquí no massa temps, l'Albert farà coses, que segurament ens recordaran al Guille, el simpàtic i entremeliat germà de la Mafalda...
5 comentaris:
4 mesos, 4 contes.... i aquest ultim es precios i molt ingenios...
Si no la espantat ni la trompa de l´elefant, ni la boca de l´hipopotam demostra que l´Albert adames de maco, es molt valent
Enriqueta,Enric i Carme
Suposo que deu de caldre ser avi per arribar a produir un conte com aquest -i com els anteriors- tant sensible. Per a molts anys.
Ah!, la foto molt encertada.
Hola Ramón, que suerte tiene Albert por tener un abuelo como tú que le cuenta esos bonitos cuentos, la trompa del elefante hacia arriba da buena suerte, estoy segura de que Albert la tendrá en su vida.
Besos para el abuelo y para el nieto.
Estaré atenta a veure si els animals també m'expliquen coses per la nit... potser si :-))
Suposo que aquests contes els reculls, oi? Que els hi has d'anar explicant!!
Hola,
Moltes gràcies per aquest quart conte! tinc ganes de veure els ulls que posarà l'Albert quan li expliquis aquests contes en persona... de ben segur que en gaudirà com nosaltres gaudiem de les famoses "histos".
Petons,
Jordi.
Publica un comentari a l'entrada