Etiquetes

diumenge, 24 de maig de 2009

PARC NATURAL ARRIBES DEL DUERO

El riu Duero, encaixonat entre acantilats impressionants, dibuixa en aquesta zona la frontera hispano-portuguesa.
Deia el poeta: "Nuestras vidas son los rios que van a dar a la mar...." A mi sempre m'ha semblat que la cosa és una mica a l'inrevés. Són els rius la nostra vida. Sense ells, simplement no existiriem.

3 comentaris:

M.TeReSa ha dit...

Uff !! una foto molt maca... 9n estavas situat??? en quan al que dius, estic totalment d´acord.
Una abraçada.

Assumpta ha dit...

Ostres... però si jo crec que el poeta i tu dieu el mateix :-)

Ell, Manrique, diu:

"Nuestras vidas son los ríos
que van a dar a la mar
que es el morir;"

O sigui, que mentre som vius, som els rius, quan arribem al mar és perquè morim...

I tu dius això, que nosaltres som els rius :-))

Josep Lluis ha dit...

Molt macos, la foto i el text.
M'agraden les similituts dels rius amb la vida, com aquella que diu que ambdós arriben al seu destí final perqué han sabut sortejar tots els entrabancs que han trobat pel camí.