Conte dedicat especialment al meu nét Albert, que avui fa 6 mesos.
"Hi havia una serie de dibuixos animats a la televisió amb dos personatges captivadors que l'Albert cada dia mirava.
De vegades, inclús somniava amb ells.
Un dia, al entrar a la seva habitació se'ls va trobar en forma de ninos.
Va ser un regal sorpresa dels seus pares.
Aquells ninos es van convertir en les seves mascotes preferides.
Un dia la tele va deixar d'emetre la serie.
La presència dels ninos va fer possible que durant molt de temps l'Albert seguis gaudint d'aquells personatges, ja que s'imaginava situacions i diàlegs, i els escenificava amb ells.
Quan ja sabia escriure, va reproduir en una llibreta totes les històries que havia inventat.
La llibreta va esdevenir un autèntic llibre de contes, que a més de rellegir-lo ell de tant en tan va fer les delícies del seu germanet petit, que quedava embaladit quan l'Albert els hi llegia."
El iaio Ramon; 16 de juliol de 2009
7 comentaris:
Ahir em vaig passejar pel teu blog, amunt i avall, més que cap altre dia. Vaig pensar quina bona idea escriure contes pel teu nét, ara que és petitó... així quan creixi ja els tindrà a punt... veig que segueixes, felicitats avi!
Com cada día 16 puntual amb la cita del conte....ostres tu quina indirecta lo del germanet petit.
Jordi pren nota..¡¡¡els iaios en volen més¡¡¡¡
La imagen me fascinó
saludos
Gràcies altre cop per aquest nou relat. Com cada mes, ens fa molta il·lusio.
Petons.
Jordi.
Molt maca la foto. Del conte d'avui es desprén que l'Albert ha seguit la vena de cuentista de l'avi, de qui ja pot estar orgullós.
L'Albert ja té 6 mesos... i 7 contes... Gràcies per continuar amb aquesta cita tan especial.
Una abraçada.
Marta.
Ja tenim un altre conte per l'Albert!! :-)
No sé si ho fas, però jo els imprimiria, amb les imatges que li poses i quan sigui una miqueta més gran li encantarà tenir-los!! I, quan els sàpiga llegir ell mateix doncs encara més!! :-)
Un vídeo molt simpàtic jajaja se m'ha enganxat la cançó ;-)
Publica un comentari a l'entrada