Conte dedicat especialment al meu nét Albert, que avui fa 7 mesos.
“L'Albert es prepara per viure les Festes de la Mercè.
Al cap d'una estona de passejar amb els pares per la Rambla, sent un soroll fortíssim de tambors, trompetes y gralles.
La gent s'apreta per veure passar als músics i el que ve darrera d'ells. Els cabeçuts i els gegants.
L’ impressió que li fa tot plegat es una barreja d'excitació i d'una mica de por. Sobre tot els cabeçuts, que se li acosten molt, no li fan massa gràcia.
Aquell cap enorme i sempre amb la mateixa expressió a la cara el desconcerten.
Un d'ells, s'acosta tant a l'Albert que, encara que de reüll, li permet descobrir un forat a l'alçada de la boca i, oh sorpresa, uns ulls en la penombra del forat.
Immediatament es concentra en el descobriment i no perd detall.
Els ulls aquells li resulten coneguts...Sí, son els ulls d'en Daniel, el seu professor de l'escola!!.
Sense pensar-ho, el crida tan fort com pot.
En Daniel, al sentir-se descobert, aixeca una mica el gran cap de cartró, li deixa veure el seu rostre durant un instant i li pica l'ullet.
La cara de l'Albert s'il-lumina amb un gran somriure.S'ha acabat la por. Ara tot és fantàsticament divertit. Visca la Festa Major.”
El iaio Ramon; 16 agost 2009
1 comentari:
ostressss jo recordo que m´impressionaven i em feien certa porrrrrrrrr
visca les Festes !!!
Publica un comentari a l'entrada