Conte dedicat especialment al meu nét Albert, que avui fa 7 mesos.
Immediatament es concentra en el descobriment i no perd detall.
La cara de l'Albert s'il-lumina amb un gran somriure.S'ha acabat la por. Ara tot és fantàsticament divertit. Visca la Festa Major.”
“L'Albert es prepara per viure les Festes de la Mercè.
Al cap d'una estona de passejar amb els pares per la Rambla, sent un soroll fortíssim de tambors, trompetes y gralles.
La gent s'apreta per veure passar als músics i el que ve darrera d'ells. Els cabeçuts i els gegants.
L’ impressió que li fa tot plegat es una barreja d'excitació i d'una mica de por. Sobre tot els cabeçuts, que se li acosten molt, no li fan massa gràcia.
Aquell cap enorme i sempre amb la mateixa expressió a la cara el desconcerten.
Un d'ells, s'acosta tant a l'Albert que, encara que de reüll, li permet descobrir un forat a l'alçada de la boca i, oh sorpresa, uns ulls en la penombra del forat.
Immediatament es concentra en el descobriment i no perd detall.
Els ulls aquells li resulten coneguts...Sí, son els ulls d'en Daniel, el seu professor de l'escola!!.
Sense pensar-ho, el crida tan fort com pot.
En Daniel, al sentir-se descobert, aixeca una mica el gran cap de cartró, li deixa veure el seu rostre durant un instant i li pica l'ullet.
La cara de l'Albert s'il-lumina amb un gran somriure.S'ha acabat la por. Ara tot és fantàsticament divertit. Visca la Festa Major.”
El iaio Ramon; 16 agost 2009
1 comentari:
ostressss jo recordo que m´impressionaven i em feien certa porrrrrrrrr
visca les Festes !!!
Publica un comentari a l'entrada