Conte dedicat al meu nét Albert, que avui fa 10 mesos.
"L'Albert tenia un amic, l'Eloi, que tenia un gos. A la sortida de l'escola, la mare de l'Eloi, l'anava a buscar amb el Treski, que així es deia el gosset.
Plegats anaven a berenar als jardins de prop de casa on s'ho passaven la mar de bé veient com el Treski corria com un llamp darrera la pilota que li llançava ara l’Eloi ara l'Albert.
Un dia, mentre jugaven així, aparagué un gos molt gran i mal carat que es va posar davant del Treski amb l'intenció de barallar-se.
La diferència de mides va fer veure al petit que ho tenia malament si començava l'enfrontament. Per això va decidir donar mitja volta.
El grandot, sense encomanar-se a ningú se li va tirar a sobre.
El Treski, hàbilment, va fer una finta i es va escapolir de la primera escomesa.
L'altre persistia en l'atac.
El gos de l'Eloi, amb un gest rapidíssim, es va posar a la boca la pilota amb la que jugava cada dia, que era del tot massissa i amb un gir fulgurant del seu cap la va projectar contra l'agressor, que al rebre l'impacte es va espantar molt, ja que no si hi havia trobat mai amb una cosa així.
Entre l'espant i el mal que li va fer la trompada, va fugir esperitat.
En Treski es va quedar tranquil i satisfet al haver vençut amb habilitat i picardia la força bruta d'aquell gos tan gran.
L'Albert i l'Eloi que s'ho havien mirat una mica de lluny, van felicitar al Treski amb aquelles carícies que el feien tan content."
El iaio Ramon. 16 de novembre de 2009
Foto: Google - Imatges
5 comentaris:
Molt maco!! :-) Un conte per a pensar i demostrar que la intel·ligència és millor que la força!! :-)
A mi em sembla que el Iaio Ramon li agrada escoltar en Puyal, perquè aquest gos que s'escapoleix de l'escomesa... jejeje
David i Goliat. Molt maco el conte. L'Albert estarà content d'aquí un temps, quan vegi aquesta original recopilació mensual de l'avi.
Una vegada més, moltes gràcies. Ens fa molta il·lusió el recull d'històries que ens regales.
Petons.
És una delícia passar per la teva pàgina. Et felicito.
Dos amigos, un perrillo listo y avispao... y el amor de un abuelo.
Cuando crezca y lea tus cuentos, Albert te sonreira agradecido de hacerle protagonista con sus amigos de historias tiernas e inolvidables.
Besos desde mi puerto.
Publica un comentari a l'entrada