Reflexió dedicada al meu nét Albert que avui fa UN ANY, i que seguranment no podrà comprendre fins que en tingui uns quants més...
Fa unes quantes setmanes que el dit de l'Albert, a més de per assenyalar les coses, serveix per anunciar que avui compleix 1 any....
El número 1 enceta un joc d'immenses possibilitats ; el dels números.
Ben aviat els grans li anirem introduint els conceptes bàsics per entendre una mica tot això...
Li ensenyarem a mesurar el temps en anys, mesos, setmanes, dies; li parlarem inclús de segles...
També li parlarem de quants kilos pesa, de quant fa d'alçada, del número del carrer on viu, del número de la seva classe, de quants companys te, etc.etc.
Números per quasi tot...que després sumarà, restarà, multiplicarà i dividirà en un joc gairebé màgic que es farà espectacular quan arribin les classes de matemàtiques, geometria, física, química...
Un dia els números mesuraran guanys, pèrdues, metres quadrats, velocitats, distàncies...
Ara bé, un altre dia s'adonarà que les coses més importants de la vida no es mesuren mai amb xifres. Un exemple : quant m'estimen els pares i quant els estimo jo ?. Apareix, aleshores, el concepte d'infinit no matemàtic, el concepte de valor absolut no quantificable, el de les emocions que tot ho omplen i ho desborden i tot això sense posar-hi ni un sol número al costat.
Aprendrà, que quan vulgui "volar" de debò, no li caldran les xifres, perquè la bondat, l'estimació, la solidaritat, la comprensió i l'alegria son valors incommensurables que configuren l'unica i veritable riquesa que hi ha en aquest mon.
El número 1 enceta un joc d'immenses possibilitats ; el dels números.
Ben aviat els grans li anirem introduint els conceptes bàsics per entendre una mica tot això...
Li ensenyarem a mesurar el temps en anys, mesos, setmanes, dies; li parlarem inclús de segles...
També li parlarem de quants kilos pesa, de quant fa d'alçada, del número del carrer on viu, del número de la seva classe, de quants companys te, etc.etc.
Números per quasi tot...que després sumarà, restarà, multiplicarà i dividirà en un joc gairebé màgic que es farà espectacular quan arribin les classes de matemàtiques, geometria, física, química...
Un dia els números mesuraran guanys, pèrdues, metres quadrats, velocitats, distàncies...
Ara bé, un altre dia s'adonarà que les coses més importants de la vida no es mesuren mai amb xifres. Un exemple : quant m'estimen els pares i quant els estimo jo ?. Apareix, aleshores, el concepte d'infinit no matemàtic, el concepte de valor absolut no quantificable, el de les emocions que tot ho omplen i ho desborden i tot això sense posar-hi ni un sol número al costat.
Aprendrà, que quan vulgui "volar" de debò, no li caldran les xifres, perquè la bondat, l'estimació, la solidaritat, la comprensió i l'alegria son valors incommensurables que configuren l'unica i veritable riquesa que hi ha en aquest mon.
El iaio Ramon; 16 de gener de 2010
Imatge: Google
8 comentaris:
Per a molts anys!
I ole per la filosofia del iaio, crec que molts la podem suscriure tranquilament.
Unes reflexions maques, maques de veritat!!
L'Albert té molta sort que l'avi li pugui anar explicant tot això!!
Moltes Felicitats Albert!!
I felicitats també a tota la teva família que tant t'estima :-)
Hoy es el primer aniversario para compartir con esa personita, espero que lo disfrutes mucho tú con él y él contigo. Albert aún no sabe leer, pero el día que comprenda el juego de las letras y los números, se dará cuenta del abuelo tan maravilloso que tiene.
¡Felicidades Albert!
¡Felicidades Ramón!
Un saco lleno de besos para los dos
Una amiga que t'estima.
Felicitats Albert:
Felicitats pel teu primer aniversari.
Felicitatas per tenir aquets pares.
Felicitats per tenir aquets avis.
I com no felicitats al iaio per les narracions tan maques que escriu per tu.
C. Miró
Felicitat, avi!
El món dels números és apassionant, però el de els coses que no es poden comptar encara ho és més!
felicitats per l'albert.
felicitats per tu, avi.
felicitats per la profunditat de les teves reflexions.
gràcies per compartir-ho i gaudeix de la joia de ser avi... és un dels millors premis que et pot donar la vida.
un saludo d'una àvia
Estem feliços i orgullosos de ser uns oncles-avis d´un nen tan eixerit com l´Albert , i tindre un germà-avi com tu, tant "s/avi" i tant sensible com tu.
Carme i Enric
Molt maques les teves 241 paraules...
i gràcies per la bondat, l'estimació, la solidaritat, la comprensió i l'alegria que ens transmets.
Petons.
Marta, Jordi i Albert.
Publica un comentari a l'entrada