Llum natural filtrada a través d'un vitrall de colors. El resultat es aquest quan aquella llum arriba al terra monocolor i apagat d'una vella ermita del Baix Camp. Es veritat, doncs, allò de "todo es según el color del cristal con que se mira..."
Carme Rosanas.
"Vidres de colors.
Tenyeixen la llum,
pinten rajoles,
i fan camins irisats
sobre la pell."
Tenyeixen la llum,
pinten rajoles,
i fan camins irisats
sobre la pell."
Carme Rosanas.
7 comentaris:
Vides de colors.
Tenyeixen la llum,
pinten rajoles,
i fan camins irisats
sobre la pell.
Carme: Com veuràs, m'he permés afegir al post el teu poema. Gràcies.
Una abraçada.
Quina demostració pràctica tan maca d'aquesta frase que poses :-)) Doncs sí, tot és segons el color del vidre amb que es mira...
Una foto espectacular i un regal-poema de la Carme que li va genial! ;-)
Hoy hemos coincido en sentires, tus colores, el mío...
Bonita fotografía!
Un beso grande, Mon
Gràcies, Ramon, jo el penjaré també algun dia al meu blog... si aconsegeuixo dibuixar les rajoles de colors.
Vaig dibuixar una altra foto teva, d'un paisatge amb un mar de boira, molt bonica. la penjaré també d'aquí pocs dies.
La tinc programada pel dia 24 de febrer. La del mar de boira, vull dir.
Molt maca la foto (i el poema també).
Hi hà que veure el que fa el Photoshop! Es broma.
Publica un comentari a l'entrada