Conte dedicat el meu nét Albert que avui fa 13 mesos.
-->
A la seva primera festa de Carnestoltes a l'escola, l'Albert va descobrir un munt de vestits, colors, maquillatges i estris totalment desconeguts per ell fins aleshores.
La seva classe es va convertir en un zoo. Les nenes i els nens van repartir-se els diferents tipus d'animals de manera que no s'en repetís cap.
Allà estaven representats el lleó, el tigre, el goril·la, el mono , la girafa, la zebra, el cocodril, l'elefant, i molts més.
L'Albert va triar anar disfressat de lleó. Feia patxoca veure'l amb aquella melena i el seu "imponent" posat de rei de la selva.
Estaven tots al pati de l'escola quan, per sorpresa, va aparèixer un ratolí al mig mateix de tots plegats.
L'espant va ser general.
Tots els "animals del zoo" van quedar esparverats davant d'aquell animaló petit i nerviós que anava d'un lloc a l'altre completament perdut.
Curiosament, el nen disfressat de gat va ser el que es va espantar més i va fugir corrents.
Algú va cridar: "Necessitem una escombra per fer fora al ratolí!". No més ni havia una d'escombra a mà. La que portava la nena que anava disfressada de « Rateta », ja sabeu la que " escombrava l'escaleta "
Sense por, la rateta es va encarar amb el ratolí. Aquest, al veure davant d'ell un animalet de la seva espècie, encara que molt gran, en contes de fugir es va tranquil·litzar i es va acostar lentament a la nena, que davant l'actitud del petit ratolí no va saber que fer.
Van quedar-se mirant-se l'un a l'altre i la nena s'en va adonar de que aquell animaló era del tot inofensiu.
Així que va amagar-se l'escombra darrera l'esquena i al mateix temps el ratolí es va posar a ballar sobre dues potes.
Tothom es va quedar sorprès pel que estava passant.
Poc a poc els nens es van acostar. Van fer una rotllana al voltant de la "rateta" i el ratolí i d'aquesta manera van fer participar de la festa aquell animalet que tanta por els hi havia fet al principi.
Quan es va acabar tot, el ratolí, tot d'una es va ficar per un petit orifici que hi havia al pati i va desaparèixer per sempre.
El iaio Ramon; 16 de febrer de 2010
6 comentaris:
Com tots un conte fantastic.
El nen amb disfressa o sense precios.
Una forta abraçada.
C. Miró
El lleó, el rei de la selva, o el rei de la classe segons com es miri, s'ho deuria passar d'alló tant bé vist el desenllaç final del conte. Aviat tindrà ocasió d'explicar-ho tot al seu avi amb pels i senyals.
Felicitats
Moltes gràcies iaio!
Un petó ben fort.
ALbert, Jordi i Marta
Le va a encantar a Albert este cuento de animales, jejejeje.
No dejes de escribirle tus cuentos, será su mejor legado, los cuentos de su abuelo Mon.
Besos!
Posdata:Albert esta p'a comerselo disfrazado de león. jajaja
Jajajaja jo no sé si seria tan valenta com la nena-rateta, crec que fugiria ràpidament! :-))
El nen de la foto és l'Albert de veritat? És que és maquíssim!! :-))
Assumpta: Efectivament és l'Albert, encara que mai no s'ha disfressat de lleó. Es tracta d'un foto-muntatge amb la seva carona.
Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada