PRENDRE EL SOL DE LA PLAÇA TRANQUIL-LA

Un poema: El Vell, de Joan Vergés:

Fa temps que estic afònic
i em surt aquesta veu feble com un alè

i parlo a batzegades fatigoses.
Faig bullir a l'estufeta

herbes medicinals

receptes d'herbolari

que es tornen aire pur

quan enyoro els teus ulls

i la pau de l'atzur

al racó de la meva malura.

Fa temps que em canso.

i surto a prendre el sol

de la plaça tranquil·la.

Si aquesta lletra et sembla poc florida

no hi vegis cap senyal de poc amor

t'escric en sabatilles

i ja no em queda honor

i em perdo per obscures melangies.

************

L'informació: Sobre la vellesa.

Font: Enciclopèdia Catalana

Des de temps immemorial, la humanitat ha mirat de trobar substàncies que prolonguin la joventut, però, ara com ara, hom no ha descobert res que sigui capaç d'actuar sobre el programa genètic.

Els productes utilitzats en les diferents èpoques amb la pretensió de rejovenir són, com a màxim, substàncies tòniques o estimulants l'eficàcia dubtosa de les quals féu que fossin abandonades en poc temps.

La ciència mèdica dóna molt poca importància als medicaments específics amb vista a prevenir i combatre la vellesa, però en dóna molta a la cura higiènica, mantinguda, preferentment, durant tota la vida.

L'exercici físic moderat és indispensable per a mantenir un bon nivell funcional, especialment de l'aparell locomotor i cardiocirculatori.

La gimnàstica i els passeigs quotidians, practicables a qualsevol edat, són generalment molt recomanables.

D'altra banda, un plantejament semblant és vàlid per a prevenir l'envelliment intel·lectual: les funcions mentals es mantenen millor com més hom les hagi exercitat prèviament.

També tenen un paper molt important l'alimentació, els hàbits, el medi de treball...

El grau de vellesa real no depèn exclusivament dels anys viscuts: en igualtat d'anys d'edat, uns individus són més vells que uns altres, en funció de les seves peculiaritats genètiques i dels factors externs que han actuat al llarg de la seva vida.

Al llarg de la història la vellesa ha tingut una valoració ambivalent: d'una banda, els vells han gaudit de prestigi, a causa de llur experiència, i de l'altra, hom els margina sovint, a causa de llur debilitat.

Actualment, a causa dels avenços farmacològics i de la higiene, la vellesa es perllonga d'una manera considerable, i normalment els fets que en provoquen psicològicament l'inici (com és ara la jubilació) solen ésser externs, malgrat que la persona estigui en plena maduresa i no hagi atès la decrepitud ni la inutilitat pròpia de la senilitat.

-->