Etiquetes

dissabte, 20 de març de 2010

OVIDI


Aquest mes de Març ja ha fet 15 anys de la mort de l'Ovidi Montllor.

Des de el record més viu, vull -"perquè vull"- portar avui una de les
seves cançons-denuncia; una de les d'ell, que com totes, interpretava amb una fina, però corrosiva ironia.

En aquesta cançó, la protagonista és la "manipulació" que permanentment exerceix el Poder (ja sigui el polític, l'econòmic, el religiós o el mediatic) per aconseguir el seus propòsits, que moltes vegades és resumeixen en un de sol: continuar gaudint dels seus privilegis sense que el seus "estimats súbdits", es diguin ciutadans, clients o feligresos, els emprenyin gaire i segueixin passant única i exclusivament pels seus "tubs", per molt irracionals, injustos i perversos que siguin.

LA FERA FEROTGE


"Per ordre de l'Alcalde
es fa saber a tothom
que una fera ferotge
del parc s'escaparà.

Es prega a les senyores
compren força aliments
i no surten de casa
fins que torne el "bon temps".

Tot el que tinga cotxe
que fota el camp corrent,
i se'n vaja a la platja,
a la torre o als hotels.

L'Alcalde s'encarrega,
fent ús dels seus poders,
de la fera ferotge
deixar-la sense dents.

El que això no acompleixca
que no es queixe després
si per culpa la fera
ell rep algun torment.

Jo que no tinc ni casa,
ni cotxe, ni un carret
em vaig trobar aquell dia
la fera en el carrer.

Tremolant i mig mort:
-Ai Déu, redéu, la fera!
I en veure'm tan fotut
em va dir molt planera:

-Xicot, per què tremoles?
Jo no te'n menjaré.
-I doncs, per què t'escapes
del lloc que tens marcat?

- Vull parlar amb l'Alcalde
i dir-li que tinc fam,
que la gàbia és petita,
jo necessito espai.

Els guàrdies que la veuen
la volen atacar,
la fera es defensa,
no la deixen parlar.

Com són molts i ella és sola,
no pot i me l'estoven.
I emprenyats per la feina,
a la gàbia me la tornen.

Per ordre de l'Alcalde
es fa saber tothom
que la fera ferotge
ja no ens traurà la son.

I gràcies a la força
no ha passat res de nou,
tot és normal i "maco"
i el poble resta en pau."

Ovidi Montllor


3 comentaris:

josep lluis ha dit...

Tens raó amb el teu comentari sobre la cançó, per altra banda adequadament il.lustrada.
Tot i els anys passats des de que va ser escrita, seguim igual de manipulats, o potser pitjor perqué ara ens fan creure que tot es més democràtic.
Haurem de seguir reivindicant el vertader canvi, el de debó, i també si no fos molt demanar, la resurrecció de la gent com l'anyorat Ovidi.

Assumpta ha dit...

Com passa de ràpid el temps... Ja quinze anys!...

M'has fet recordar un Disc (un LP) seu que em va regalar el meu padrí fa mooolts anys!

Mediterráneo ha dit...

No la conocía, buenísima!

Cuantas "fieras" andan sueltas. Já!

Abrazos, primaverales.