Etiquetes

dimarts, 16 de març del 2010

UNES "VOLTES" AMB KAYAC




Relat d'un fet real, dedicat al meu nét Albert que avui fa 14 mesos.

Fa uns quants anys, Albert, quan tu encara no havies nascut ni els pares s'havien conegut, el papa, la Marta i els iaios, estant de vacances en un país molt bonic que es diu Itàlia, van acampar al costat mateix d'un llac preciós, gran, rodejat de muntanyes i amb petites illes i tot.

És el llac de Como. En l'esplanada que teníem davant de la tenda de campanya jugavem a pilota i a moltes altres coses més. Un dia vam veure que hi havia gent que llogava kayaks i tot remant donaven un passeig per les aigües del llac.

El iaio, la Marta i el papa es van animar de seguida per anar a fer una passejada igual. La iaia va preferir quedar-se a terra per fer-nos les fotos des de allà.

Els kayaks eren molt llargs, de color groc i tenien un forat al mig per on ficàvem el cos i les cames quedaven estirades dintre del kayak. Un sol rem amb dues pales als extrems servia per avançar i maniobrar.

Cap dels tres havíem anat mai en una embarcació com aquesta. Des de la primera palada amb el rem vam veure que l'estabilitat s'havia d'aconseguir amb bastant d'esforç i habilitat ja que teníem la sensació que podíem bolcar.

Tot i això, a poc a poc ens vam anar animant i vam dirigir-nos a una petita illa.

Abans d'arribar-hi el kayak de la Marta va bolcar i va quedar cap per avall. El papa i jo ens vam portar un bon ensurt al veure que la Marta havia quedat sota l'aigua.

Vam anar de pressa cap on estava ella i, de cop, el kayac es va posar dret, degut a un bon cop de rem que la Marta va donar estant cap per avall.

Ella, en contes d'estar espantada, reia a carcajades tant i tant que el kayak va a tornar a bolcar i a surar quatre o cinc vegades seguides en un moviment semblant al d'un ventilador.

Finalment el kayak va quedar en posició normal i tots tres, rient, vam tornar a terra, on la iaia ens esperava impacient.

Tot plegat va resultar una aventura divertida i inoblidable.

El iaio Ramon. 16 de març de 2010

Imatge: Google

2 comentaris:

josep lluis ha dit...

Quan l'Albert entengui el relat, dirà: Buff, quin ensurt, la Marta cap per avall al aigua!! Però de segur que agrairà el conte-anècdota Nº 14.
Felicitats.

Assumpta ha dit...

Caram, què valenta la Marta!!

Tu no ho vulguis provar, eh Albert? que encara ets petit!! :-))