COMPLIMENT A ANTONIO MACHADONo t'he dut flors, Antonio, t'he portatun silenci amorós, per no interrompreel teu íntim diàleg amb la mortque fa tants anys que dura. Compartir-teha estat deturar el temps, per retrobar-memés ingenu que mai i amb un sanglota flor de pell, com una criatura.No t'he dut res, Antonio, però estimomés que abans aquest mar que m'ha vist créixeri prop del qual confio de morir
d'ençà que he vist que tu m'hi acompanyaves.
2 comentaris:
Tot un nivellàs, sense cap dubte!
No coneixia aquest compliment o no el recordava, al menys) i això que he llegit molt i molt Martí Pol...
Gràcies!
Guau! Quines quatre ratlles més ben parides! No les coneixia i m'han fet veure lo bé que expressen els seus sentiments els savis-poetes en front a la resta dels mortals.
Publica un comentari a l'entrada