Etiquetes

dijous, 16 de setembre del 2010

UNA EXPLOSIÓ INOPORTUNA


Conte dedicat al meu nét Albert, que avui fa 20 mesos

Aquella tarda al "cole" tothom estava nerviós.

Les nenes i els nens que actuaven davant dels pares, representat una obra de teatre; els seus companys; les professores , els professors...tothom.

En el pensament de cada un d’ells hi havia una mica la por de que alguna cosa no sortís be; d’equivocar-se; de que l’obra no agradés prou, etc. També hi havia la il·lusió per mostrar la vesant artística de l’equip que havia fet possible el muntatge d’aquella divertida peça teatral.

S’apagaren les llums de la sala. S’aixecà el teló i començaren els diàlegs i el moviment per l’escenari dels artistes. El públic restava en silenci, concentrat per no perdre's ni un sol detall.

Al bell mig de l’escenari una nena molt maca, prenia la paraula per iniciar un llarg monòleg. De fet era el tros més important. El silenci a la sala encara es va fer més palès.

Inesperadament es va sentir clarament el soroll d’un pet; curt però contundent. Aquells nervis li van fer una mala passada a la nena artista que va callar de cop i amb les mans tapant-se la cara va córrer darrera l’escenari.

El públic no sabia quin paper fer. Van ser uns moments tensos.

Per sort, una mestra va reconduir la situació. Va sortir a l’escenari i dirigint-se a la gent els hi va dir que aixequés la mà aquell o aquella que se li havia escapat un pet en una situació delicada. Tothom va riure i uns quans van aixecar la mà. La Mestra va demanar-los que algun d’aquests pugés a explicar el seu cas.

Van fer-ho uns quants. Les anècdotes eren molt divertides. A un se li va escapar en plena entrevista per trobar feina; a l’altre un moment abans de dir el “si t’estimo” el dia del seu casament; a l’altre en una silenciosa aula on estava fent un examen...

Al cap d’un quart d’hora la gent es petava de riure.

Aleshores la mestra va dir que l’obra continuaria. La nena protagonista ja estava totalment relaxada després de l’enrenou.

Tot va sortir rodó, més inclús que el petarró de marres.


El iaio Ramon; 16 de setembre 2010

3 comentaris:

josep lluis ha dit...

Ja, ja, molt divertit el conte. Només que: els que aixequen la mà son els que NO els hi havia passat alló o els que SI? Bé, tant li fa, a l'Albert li agradarà tant punt el pugui llegir (que ja no falta tant).
Que tingueu tots força salut per veure-ho.

Ramon ha dit...

JOSEP LLUIS: Ben detectada la "errata" en los dels que aixequen la mà. Ja ho he arreglat. Merci. Jo també espero que a l'Albert li faci gràcia quan el llegueixi.

Assumpta ha dit...

Ai, pobreta nena!! I menys mal que la mestra ho pot arreglar!! ;-))