"L'essencial per a aprofitar un viatge, és prendre'l com a finalitat mateixa. S'ha de viatjar per a descobrir amb els propis ulls que el món és molt petit -i, per tant, que cal fer un esforç per a dignificar la visió, fins a arribar a veure les coses en gran. S'ha de viatjar per a saber que una passió, una idea, un home, només és important si resisteix una projecció a través del temps i de l'espai. El viatge, en efecte, és el millor remei que existeix per a combatre la malaltia de la proximitat. Per això ha estat sempre utilíssim per als polítics i els intel·lectuals, que són les professions humanes que solen confondre amb més facilitat el picar de peus sobre un mateix rajol amb el caminar. És en aquest sentit, em sembla, que els antics entenien el desplaçar-se. Ho consideraven un bon mètode per a saber prescindir de petiteses, de detalls, per a saber copsar, de les coses humanes, l'essencial.
L'aventura és una altra part del viatge. És la flor, el perfum de l'atzar i de la diversitat. De vegades és una porta que se us obre davant un món insospitat."
Autor: Josep Pla
Caps-i-puntes. OC XLIII, 329
Foto: Google
4 comentaris:
Ja té raó en Pla, ja... S'ha de viatjar... però per poder-ho fer amb certa freqüència, s'ha de tenir una bona butxaca... i això no tothom ho té :-)
ASSUMPTA: La freqüencia, la distància i el nivell de confort dels viatges estan relacionats amb les peles. No hi ha dubte; però avui dia es pot viatjar per no massa diners (es clar que en aquest tema tot és relatiu). A pesar d'això, quan les circumstàncies del tipus que siguin, econòmiques incloses, no ens permeten desplaçar-nos en persona a algún lloc que ens agradaria molt anar-hi, ens queden els llibres de viatges. Aquest estiu he viatjat a l'India, concretament a Calcuta, sense mourem de casa, a través d'un magnífic llibre de l'Anna Briongos que es diu "Això és Calcuta". Per cert, el llibre el vaig agafar en prèstec a una Biblioteca Pública de Barcelona...cost del viatge: zero euros!, jeje.
D'acord amb el que diu en Pla. També jo penso que hi hàn moltes maneres de viatjar. I de vegades et trobes en casos que et fan dir que qui no viatja es perquè no vol.
reconec que he viatjat res o no res, encara més petit.
La meva mare que si que havia viatjat de jove, quan estava en la edat del poc caminar, (morí als 97 anys) deia que ella caminava ara amb les cames del cap...
A mi em serveix i de molt.
....................... Anton
Publica un comentari a l'entrada