Principis dels 70. Posàvem a la "baca" del 600 la tauleta, les cadires plegables i al minúscul maleter la nevera i la bossa amb el dinar. Destí: "la muntanya". En un moment donat ens endinsàvem per un caminet de terra que sortia de la carretera asfaltada i buscàvem una esplanada que ens agradés. Plantàvem taula i cadires, dinàvem i passàvem una estona la mar de bé tots plegats. Senzilles maneres d'omplir el temps de descans.
1 comentari:
Tens raó, era una pràctica molt habitual. Encara que jo no era d'aquests (no vaig tenir cotxe fins al 1978) reconec que la gent s'ho passava bé i que la versatilitat del 600 ha quedat com una icona.
Publica un comentari a l'entrada