La falsificació del color natural del cabell de les dones, és un fenomen generalitzat i crec que poc qüestionat.
Tenyir-se és, suposo, un intent per semblar més jove i més maca, cosa que sovint s'aconsegueix.
Tot i això, tinc molt a prop meu algú que un dia va decidir anar per la vida amb el seu color de cabell natural que ara mateix és ben blanc. Al mirar fotos dels temps en que es tenyia, la seva imatge em sembla un tant artificiosa, i, es clar que una mica ho era. Ara, a més de estalviar-se moltes hores de perruqueria, ha recuperat una esplèndida naturalitat.
2 comentaris:
Es veritat, quina mania aquesta de tintar-se els cabells. Al contrari que tu, jo tinc molt aprop meu una persona que no vol deixar de fer-ho.
No havia vist mai una cosa com la del anunci que has penjat: no es un tint, sino un aigua que torna als cabells el seu color original, sigui el que sigui. Curiós.
JOSEP LLUIS: Tenyir-se o no; maquillar-se més o menys o gens...cada persona es troba millor d'una manera o d'una altre. Visca la llibertat i la varietat. La sèrie d'anuncis antics que estic penjant últimament, tenen en altres bondats el descobrir-nos coses com la d'aquest mateix d'avui. Jo tampoc havia sentit mai sobre l'existència d'aquesta especia d'aigua miraculosa. Si algú la recuperés i fos efectiva potser es podria presentar com un gran invent.
Publica un comentari a l'entrada