Etiquetes

diumenge, 16 de gener de 2011

EL SOMRIURE DELS DOFINS


Conte dedicat al meu nét Albert que avui fa DOS ANYS, amb el desig que el seu somriure encisador i la seva consubstancial alegria l'acompanyin tota la vida.


Tots sabem que els dofins son, potser, els únics essers sobre la terra que sempre estan somrient. Ningú ha vist mai un dofí amb cara d' enfadat. Se'ls veu sempre alegres i juganers.

Vet aquí, però, que un dia va néixer un dofí amb cara d' enfadat. Els pares, la família i els amics van preocupar-se moltíssim, sobre tot, perquè podria tractar-se del primer cas al món d'un dofí amb "mal rotllo" i això era dolent per ell i per tota la comunitat.

També se sap que quan als dofins se'ls presenta un problema, per gran que sigui, l'encaren amb el seu posat alegre i, com que també son llestos, acostumen a trobar les millors solucions. En el cas del dofí "enfadat" no podia ser d'una altre manera.

Es van reunir immediatament i van fer diferents propostes per reconvertir el dofí enfadat en un dofí alegre.

Uns deien de fer-li pessigolles, sense parar.
Altres que se li expliquessin contes i acudits divertits també sense parar.
Altres que l'apuntessin al grup de dofins cantaires i dansaires, on segur que es posaria content.

Finalment, un dels dofins més savis, va dir:
Jo crec que no cal res més que ens vegi a tots nosaltres tal i com som.

L'alegria és contagiosa. De seguida veurà la gran diferència que hi ha entre estar enfadat i estar content.

Quan noti la sensació de felicitat que provoca el nostre estat natural, canviarà, segur.

El que també cal és que tots nosaltres estiguem previnguts i mentre ell no es cura, no permetem que el seu "mal rotllo" ens l'encomani a nosaltres, perquè, heu de saber que, a pesar de que tots tenim molt clar que l'alegria es lo millor que hi ha, el "mal rotllo" també es pot encomanar i això, pel nostre bé i pel bé de tots els que estimem i ens estimen, no ens ho podem permetre.

El iaio Ramon; 16 de gener de 2011

Foto: Dofins; Autora: la iaia Montse

5 comentaris:

enric ha dit...

Felicitats Albert , pels 2 anys que avui fàs i pels avis tan macos que tens (.......i pels pares, i les besavies, i els tiets, i els cosins............)
L´Enric i la basavia Enriqueta

Assumpta ha dit...

MOLTES FELICITATS, ALBERT!! :-))

Ei, que amb dos anys ja segur que escoltes amb atenció els contes de l'avi Ramon, eh? Ara ja els entens força bé! :-))

Quina sort tenir tants contes "teus", que l'avi t'ha anat escrivint a tu... :-)

Anònim ha dit...

Felicitats Albert,per tenir al teu costat, pares , tiets i els avis que tens.
Segur que amb tota aquesta famila a prop teu el somriure no s'esborrara de la teva carona.

Molts petonetssssss.

C. Miró

josep lluis ha dit...

Molt maco el conte.
Felicitats a tothom i en especial al protagonista, al que li hem de procurar els somriures i la felicitat que es diu en el conte, per tal de que "ens canti i ens toqui la guitarra" com ens ha promés fer en la vida que té pel davant.

Ramon ha dit...

A les "FELICITADORES I FELICITADORS". Moltes, moltes gràcies en nom de l'Albert. Diumenge, tot just després de bufar les dues espelmes, satisfet com estava pels petons i els regals de tota la família, que l'envoltava, l'Albert, mirant-nos va dir "Gràcies a tots". Una vegada més ens va deixar bocabadats...Segur que si sapigués llegir les vostres paraules us ho diria també a vosaltres.