Etiquetes

dimarts, 18 de gener de 2011

JOAN ARGENTÉ, POETA I HOME DE BÉ


A l’Espai Betúlia de Badalona, i fins el proper 5 de febrer hi ha aquesta exposició dedicada al poeta Joan Argenté.

A la seva biografia (extreta de la web “poesia.cat”), jo afegeixo, perquè he tingut la sort de tractar-lo durant molts anys, els trets essencials de la seva personalitat: home de pau i de concòrdia, dialogant; apassionat per la cultura en general i proper a les persones. És un gran «escoltador ». Mai interromp les paraules del seu interlocutor. Quan aquest ha acabat, la seva intervenció, sempre acompanyada d’un gest natural de simpatia és intel·ligent i enriquidora...
També com advocat, ha estat excel-lent . Amant de la feina molt ben feta i practicant del que en diem “l'honestedat professional”.

Joan Argenté i Artigal és un poeta català nascut el 21 de juny de 1931 a Badalona.

El seu pare tenia una fàbrica de productes químics de perfumeria femenina que va fer fallida després de la guerra. La mare era mestra i durant la contesa va exercir la professió a l'Hospitalet de Llobregat i a Vilalba Sasserra, on va viure amb el seu fill Joan. La seva germana, Gertrudis, més gran, restava a Badalona amb el pare. Va fer el batxillerat a l' Institut Municipal Albèniz, on va comptar amb el mestratge d'Enric Bagué i de Maria Aurèlia Capmany, que va desvetllar la seva passió per la literatura i després d'uns primers intents de creació en castellà, als catorze anys va entendre que la seva llengua d'expressió era el català, i aquesta ha estat la llengua de tota la seva obra literària.

L'any 1953 es va llicenciar en Dret, i va obtenir el Premi Duran i Bas de Llicenciatura, atorgat per l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona. Ha exercit la professió d'advocat en diferents bufets i especialitats: penal i mercantil. Durant els anys d'estudiant a la Universitat de Barcelona va publicar els seus primers poemes a la segona i tercera Antologia poètica universitària. El 1959 va guanyar el Premi Joan Salvat-Papasseit.

Podem dir que el gruix de l'obra poètica de Joan Argenté està escrit durant les dècades dels seixanta i els setanta, del mil nou-cents; és a dir, entre els seus trenta i cinquanta anys. Són els anys de la represa de la llengua catalana i Joan Argenté participa en moltes de les activitats que es fan relacionades amb la literatura, la cançó i el teatre, tant a Badalona com a la resta del país.

Quan l'any 1975 guanya el Premi Carles Riba de poesia amb Seminocturn, semidiürn, és com si tanqués tot un camí de producció poètica, que només tornarà a caminar l'any 2001 amb la publicació del Poema del Santuari de la Mare de Déu del Castell de Gallifa, advocada de l'Ecologia.

La poesia de Joan Argenté parteix de la realitat, ja sigui el jardí de casa seva o les persones que passen pel carrer, per arribar, mitjançant el llenguatge -en les seves formes populars, avantguardistes o científiques- a un nivell superior de coneixement. En la seva poesia, les paraules són objecte i subjecte.

El 1981 va guanyar el Premi Josep Maria de Sagarra de traducció teatral per La Balada del Gran Macabre, de Michel de Ghelderode. L'any 2006 ha estat guardonat amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, com a reconeixement a la seva dedicació a favor de la llengua i la cultura catalanes.

Fragment del seu poema "Tinc tot el fum a la boca":

"Tinc tot de fum a la boca,
torrada pipa a les mans.
Canto amb pena i canto amb glòria,
sóc Joan, fill de Joan.
Deixo el fum blau sobre l'aire,
torrada pipa a les mans.
Cada vespre tot s'esborra
per esperar l'endemà."


3 comentaris:

josep lluis ha dit...

Des de el coneixement mutu del personatge, trobo perfecte la presentació i els textos que has escollit. Als qui hem tingut la sort de tractar-lo personalment no ens resta més que parlar d'ell al menys en aquests termes, si no més elogiosos encara.

Júlia ha dit...

Un gran poeta, sort que el recordeu, de vegades em sobta l'oblit en el qual caiem en aquest país amb tanta gent.

Ramon ha dit...

JOSEP LLUIS: Quan vaig rellegir el que jo mateix havia afegit a la biografia, vaig pensar que m'havia quedat curt.

JÚLIA: En Joan no el pot oblidar fàcilment ningú que s'hagi apropat a ell. Et recomano l'exposició de Badalona. Textos, fotografies, records de tot tipus que ell guarda normalment a casa seva...Alerta, que s'acaba el dia 5 de febrer.