Acabem d'estrenar una Guerra a quatre passes de casa nostra i la meva percepció es que aquesta Guerra, suposo que com tantes altres, ens produeix una gran indiferència.
La monstruositat que representa una guerra, qualsevol guerra, ja està començant a deixar-nos insensibles. A lo millor és que nosaltres també som una mica monstres.
Ens expliquen que uns son els dolents i els altres els bons. Nosaltres ens posicionem i admetem que els bons han de castigar als dolents, i si no hi ha més remei, massacrant-los.
Els efectes col·laterals, ens diuen, son inevitables i les víctimes innocents (gents senzilles, que viuen treballant, sense fer mal a ningú, amants de la vida i que estimen als seus fills, pares, germans, amics... ) han de morir o patir perquè, ens repeteixen incansablement, s'ha de castigar als dolents.
Els nostres sentiments queden aletargats, com a drogats amb aquests arguments i ens dediquem a les nostres coses sense pensar-hi massa en tot això de la Guerra, no fos cas que ens amarguessin la vida, encara que fos una mica.
Jo crec que els Poders han descobert des de fa temps la vacuna contra l'estupor que tindria que suposar a la majoria de l' humanitat la tragèdia de la guerra i estem tots tan contents, conformats i plens de raons - les d'ells - perquè ells puguin seguir fent de pirates tot jugant amb les nostres vides; perquè avui es Líbia i demà, ves a saber....No patim, però; la resta del mon, si malauradament un dia ens toqués a nosaltres, es mantindria tan allunyada de nosaltres com nosaltres ho estem ara dels que pateixen.
Imatge: Google
4 comentaris:
Buff...! Quin tema més difícil sobre el que t'has posat a pensar i a donar opinió. Crec que tens raó en el que dius, i t'envejo que ho sàpigues dir i que ho diguis. Jo en canvi no m'atreveixo a dir ni mu, es com si em resultés incomprensible ja des de la base: temes com bons i dolents, dictadors, opressors, armament, població civil, petroli, llibertats, sentiments, tertulians, sensibilitats, imatges de TV,.... Tot plegat em costa d'entendre així també com som els humans. Voldria no pertànyer a aquest club demencial.
tot això que dius, malauradament cert, fa por
JOSEP LLUIS: A partir del teu comentari i reflexions m'he atrevit a opinar una mica mes sobre aquest tema. Se que tot està dit sobre la guerra i la pau i hi ha opinions de tota mena. Crec, però que els que ens repugna la barbàrie podem influir encara que sigui una mica amb el nostre posicionament i comportament dintre del petit cercle en el que ens movem.Si sumem moltes miques ves a saber on podrem arribar, encara que sigui d'aquí a uns quants segles.
JESÚS M.: L'escrit em va sortir d'una tirada i està guiat per la decepció, però també per la por. Confio, però que poc a poc es vagi avançant en la bona direcció. Diuen que l'esperança és l'última cosa que es perd...
Publica un comentari a l'entrada