El famós filòsof Maimónides era també el metge de capçalera del Rei egipci. Els altres metges estaven molt gelosos, perquè el Rei li tenia molt respecte i una confiança sense límits. Per aquesta raó van decidir preparar la seva caiguda.
Una vegada els metges van discutir amb Maimónides en presència del Rei, amb la intenció de demostrar que aquest no tenia ni idea de la ciència mèdica. Ells van afirmar que la ciència mèdica podia fins i tot retornar la vista a aquells que havien nascut cecs. Però Maimónides va afirmar que es pot guarir a un home solament en el cas d'haver quedat cec per accident, o per alguna malaltia. Només en aquest cas es pot prestar ajuda, però no es pot ajudar a un cec de naixement.
Una vegada els metges van discutir amb Maimónides en presència del Rei, amb la intenció de demostrar que aquest no tenia ni idea de la ciència mèdica. Ells van afirmar que la ciència mèdica podia fins i tot retornar la vista a aquells que havien nascut cecs. Però Maimónides va afirmar que es pot guarir a un home solament en el cas d'haver quedat cec per accident, o per alguna malaltia. Només en aquest cas es pot prestar ajuda, però no es pot ajudar a un cec de naixement.
Què van fer els metges? Van portar davant del Rei a un home cec que va testificar que ell havia nascut així. Li van posar una pomada damunt dels seus ulls, i l'home va començar a cridar Ja puc veure!
El Rei va estar a punt d’expressar la seva desconfiança vers Maimónides, però el metge va treure un drap vermell, el va posar davant dels ulls del cec - que va recuperar la seva vista - i li va preguntar: "Què tinc a la meva mà?"
"Un mocador vermell" - va contestar l'home.
El Rei es va adonar de seguida que Maimónides tenia raó. Si l'home era cec de naixement, com podia ser que conegui els colors? Immediatament va expulsar als metges amb humiliació i vergonya.
Però no només els no jueus volien posar a prova la saviesa mèdica de Maimónides, sino també els seus germans de fe.
Entre els molts malalts que van venir a veure a Maimónides per demanar la seva ajuda, va venir un bon dia també el poeta Rabí Abraham Ibn Ezra, que era molt pobre. Ell no estava malalt, però es va disfressar de tal manera que no se’l podia reconèixer. Es va posar a la fila dels pacients i va esperar a que Maimónides passés davant d'ell, el considerés com a malalt i li prescrivís un medicament. Volia posar a prova a Maimónides i saber, si aquest podria reconèixer si ell estava, o no estava malalt.
Maimónides va passar davant de la fila dels malalts i li va donar a cadascun un paperet en el qual havia anotat el medicament per a la seva malaltia. També Rabí Abraham Ibn Ezra va rebre un paperet. El va obrir amb un somriure i allí estava anotada una sola paraula: "*kesef" - diners.
Rabi Abraham va reconèixer que no es podia enganyar a un home com Maimónides.
Imatge: Maimònides - Google
2 comentaris:
Caram, quin text més maco. Es veritat, i jo també així ho penso, que als savis els hi devem un reconeixement que no sempre es fa efectiu.
JOSEP LLUIS: Potser si que caldria que cada dia, els medis de comunicació, dediquessin un espai a recordar-nos l'importància que per la humanitat han tingut tants i tants savis de bona voluntat, com per exemple Maimònides. an
Publica un comentari a l'entrada