Etiquetes

dimecres, 18 de maig de 2011

MÚSICA I ESPERANÇA



Penso que la música és l'autèntic llenguatge universal. Davant d’una bona creació, vibra gent de diferents edats i cultures d’arreu del món. Quan, a més, es interpretada per músics que també son de procedències diverses, l’experiència sembla inclús més complerta. Sempre he vist la música com un bon recurs per millorar les relacions entre les persones.



La foto la vaig fer durant la celebració d’”Un Dia per a l’Esperança”, organitzat per Intermon-Oxfam a Barcelona el passat mes d’Abril.




2 comentaris:

josep lluis ha dit...

M'agrada com t'ha quedat la foto, transmet vitalitat.
Quant a la Música, així en majúscula,
jo no tinc paraules, no em serveixen les definicions que hom intenta fer d'ella. Només sé que em fa l'efecte que jo no podria viure sense ella, o al menys la meva vida estaria molt mermada. Resto bocabadat quan sento algú dir que no li agrada la música de cap classe, i que fins i tot els molesta. Costa de creure.

jeronimo ha dit...

Totalment d'acord amb Josep Lluís sobre la intensitat de la foto.
De musica no tinc cap coneixement, però en moltes ocasions la música m'ha posat la pell de gallina. L'última vegada fa uns dies amb el simple so d'unes gralles en una jornada castellera, però també m'he emocionat amb el so de la guitarra de "Tomatito" i en moltes altres ocasions especialment amb música en viu.
Crec que la música és el llenguatge més universal perquè no requereix descodificador, utliza impulsos que estimulen directament el cervell. En termes informàtics, seria l'equivalent a un llenguatge en codi màquina.
És una reflexió meva que intenta justificar que algú com jo, que no sap res de música, també reaccioni a aquests estímuls.