Conte dedicat al meu nét Albert, que demà fa 28 mesos
Els "per què?" de l'Albert son sempre intel·ligents i tenen com objectiu el saber més coses cada dia.
La llista és molt llarga. Ve't aquí una mostra:
Per què volen els avions?
Per què els vaixells no s'enfonsen?
Per què em vacunen per no posar-me malalt?
Per què corren els cotxes si el motor és només una pila de peces de ferro?
Per què les abelles fan mel?
Per què els gossets s'oloren uns als altres?
Per què el cel es de color blau?
Per què els peixos no s'ofeguen sota l'aigua?
Els papes de l'Albert, sobre tot, li donen sempre les respostes adients, però l'Albert no en te mai prou i vol saber de tot plegat més i més.
Un dia, els papes el van portar al Museu de la Ciència on l'Albert va poder tocar i veure coses que li van fer entendre alguna de les seves preguntes més difícils. Tot era tan entretingut i divertit que no volia marxar del Museu.
Després d'aquesta visita en van venir d'altres i el seu interès per la ciència va anar creixent. Tan va ser així que es va proposar estudiar de valent per arribar a descobrir quan sigui gran, coses noves que facin la vida mes confortable i saludable a la gent.
El iaio Ramon: 15 de maig de 2011
Imatge: Internet
7 comentaris:
Jo també pensava l'altre dia fer un post sobre els per quès del Guillem... amb 3 anyets acabats de complir, són inesgotables.
Tu fas la llista dels primers perquès de la llista, però els que hem estat pares i avis sabem que cadascun d'aquests perquès, en porta un seguit d'altres al darrere...
Un exemple...
- I l'avi?
- L'avi no hi és, ara, Guillem.
- Per què?
- Perquè ha anat a treballar.
- Per què ha anat a treballar?
- Perquè tothom ha de treballar.
- Per què tothom ha de treballar?
- Perquè necessitem diners per comprar les coses.
...
oi segueix fins que per esgotament, ens sembla millor canviar de conversa...
Ay!, la curiositat innata dels nens, quina maravella. I millor que sigui així. Un nen que no pregunta no fa gaire gracia. Si segueix amb l'afició al Museu de la Ciència, l'Albert ens pot sortir un Wagensberg o al menys un Punset.
Un nen que es fa preguntes és un nen que té ganes d'aprendre!! A mi em fan moltíssima gràcia aquests "per quès" infantils :-))
CARME, quan ma germana era petita i li preguntava al pare perquè havia d'anar a treballar ell deia "per poder guanyar dinerons i poder comprar galetes"... Davant d'aquesta resposta ja tot quedava clar :-))
CARME, JOSEP LLUÍS, ASSUMPTA. No més una anècdota personal. Es veu que jo de petit era també molt de preguntar i quan encadenava "per quès" fins l'esgotament, rebia de la meva mare aquesta resposta a l'últim "i per quê?": - "Doncs perquè Nostre Senyor ho vol" i d'aquesta manera no hi havia més preguntes...
No se per què, però jo crec que els nens no són tan innocents com semblen i de vegades utilitzen aquesta tècnica amb la mateixa mala llet que Mouriño
Volia donar un altre punt de vista, però al rellegir el comentari és evident que m'he passat. Demano disculpes.
JERONIMO: Estic d'acord en que els nens, a vegades, no son tan innocents com sembla i fins i tot que en alguns moments els hi surt aquest punt de "picardia" que pot semblar-se a aquesta mica de "mala llet que dius", però sempre molt lluny de la que gasta el personatge que cites. Per això t'agraeixo la rectificació.
Publica un comentari a l'entrada