Conte dedicat al meu nét Albert que avui fa dos anys i set mesos.
A l'Albert sempre li han agradat molt les galetes. Un dia, a l'escola, van explicar com es feien i això li va cridar molt l'atenció.
Va pensar que si ell se les podia fer, podria inventar-se formes i gustos molt diferents.
Va demanar als seus pares que li compressin farina, sucre, ametlles, mel i totes les coses que van dir-li a l'escola que es necessitaven.
Quan ho va tenir tot, es va posar en un racó de la cuina i va començar a fer la massa i a posar aquells ingredients que li semblaven a ell que donarien a la galeta un gust i un color ben atractius.
Amb algunes peces de les seves joguines de construcció va fer els motllos. Quan va arribar el moment va posar al forn les galetes crues. Al cap d'una estona sortien daurades i cruixents.
L'experiència va entusiasmar l'Albert, que ja no va parar de fer galetes, cada vegada mes bones i mes boniques.
Aviat es van fer famoses entre la família i a l'escola. No havia cap festa sense les galetes "Albert", marca amb la que tothom les coneixia.
Quan ho va tenir tot, es va posar en un racó de la cuina i va començar a fer la massa i a posar aquells ingredients que li semblaven a ell que donarien a la galeta un gust i un color ben atractius.
Amb algunes peces de les seves joguines de construcció va fer els motllos. Quan va arribar el moment va posar al forn les galetes crues. Al cap d'una estona sortien daurades i cruixents.
L'experiència va entusiasmar l'Albert, que ja no va parar de fer galetes, cada vegada mes bones i mes boniques.
Aviat es van fer famoses entre la família i a l'escola. No havia cap festa sense les galetes "Albert", marca amb la que tothom les coneixia.
El iaio Ramon. 16 d'agost de 2011
Imatge: Internet
1 comentari:
La imaginació del iaio no para, perqué he buscat les galetes Albert a les botigues i no les he trobades.
Ah! la foto es molt simpàtica.
Publica un comentari a l'entrada