Feia molt de temps que no visitava el parc zoològic. L'he trobat molt millorat, sobre tot en quan a les instal.lacions on "viuen" els animals exposats. Tots ells estan ben cuidats i alimentats. No tenen que patir per aconseguir menjar i si es posen malalts, els veterinaris s'esmercen a guarir-los. Inclús diuen que viuen més anys que els animals lliures... Tot i això estan mancats del més preuat: la llibertat. Una mica com molts de nosaltres, els humans , amb els que de vegades, irònicament, comparo.
4 comentaris:
Sí, sempre hi ha una escletxa de tristesa en les meves visites al Zoològic. Malgrat tot sempre hi acabo portant els nens, els meus fills a la seva època i als néts, de moment un cop.
prefereixo portar-los al parc dels animals de Molló. Tampoc tenen llibertat, però l'entorn és tan natural, i tant bonic, que sembla que no l'han de trobar a faltar tant.
Jo també tinc sentiments contradictoris als zoos, qué macos per una banda i quina llàstima pels animals per una altra. Però assumeixo que ja forma part de la nostra societati ens hem de quedar amb lo més positiu que ens ofereixen.
Ben escollides les fotos.
CARME: A la primera ocasió que tingui portaré al meu nét al parc de Molló. Jo també crec que un entorn més obert i natural que el que tenen els zoològics convencionals,els animals si han de trobar millor. Aquest estiu he visitat el Parque de la Naturaleza de Cabárceno, a tocar de Santander que amb 750 Ha.guarda una gran quantitat d'animals de totes les espècies en un ambient de semi-llibertat i realment es tota una altre cosa.
JOSEP LLUÍS: Estic plenament d'acord amb tu. La visita en la que vaig fer aquestes fotos, ara farà un mes, vaig anar amb l'Albert i realment ell va descobrir coses que d'una altre manera no seria possible aconseguir-ho.
Publica un comentari a l'entrada