Etiquetes

dilluns, 2 de gener del 2012

UN ENTRETENIMENT RELAXANT I ECOLÒGIC

M'agrada fer volar un estel vora el mar o a la muntanya (encara que ara fa molt de temps que no ho faig). Això si, amb poca gent al voltant per gaudir del singular so que produeix el vent amb tot plegat; particularment amb el propi estel.

Track 10 by NEIL DIAMOND on Grooveshark

6 comentaris:

Júlia ha dit...

Mai he tingut traça per fer volar estels però m'encanta veure'ls al cel, són una meravella, de tant en tant revifen tot i que no tinguin avui l'èxit de l'època dels meus pares, quan es feien de forma artesanal i familiar, en general.

El porquet ha dit...

Jo ho he intentat algun cop i ja t'asseguro que l'estel era més terrestre que aeri!

Ramon ha dit...

JÚLIA: Al principi costa una mica, però com tot, insistint, s'acaba aconseguint que l'estel voli la mar de bé. Actualment, la majoria els comprem ja fets els estels, però t'asseguro que hi ha força aficionats. A les platges de Barcelona, sempre hi ha algú amb el seu estel, i a la festa del cel hi ha una trobada on es troben centenars de "estelistes" fent-los volar simultàniament.

Ramon ha dit...

PORQUET: Efectivament, quan encara no en saps gaire, penses el que tu dius. Quan ja ets una mica expert, canvies ràpidament d'opinió: l'estel és un fantàstic artilugi aeri...

Josep Lluis ha dit...

No he sentit afició per aquest ancestral artefacte, tot i que m'agrada veure'ls. Dono molt de mèrit als que en sabeu i agraeixo que ens alegreu la mirada al cel. Sempre que en veig un em vé a la memòria la traça que tenen els nens al desert. La foto es molt maca.

Ramon ha dit...

JOSEP LLUÍS: Hi ha una novel.la ("Cometas en el Cielo"), publicada l'any 2003, del escriptor afganés Khaled Hosseini que descriu magistralment el gran domini que tenen en aquest país en això del vol dels estels. Fins i tot s'organitzen unes competicions multitudinàries entre els més experts. Apart del tema estels, el llibre val la pena per conèixer detalls molt interessants
de la vida dels afganesos.