Conte dedicat al meu nét Albert, que avui fa tres anys i tres mesos.
L'amistat entre l'Albert i el mamut es va fer molt gran, tant com el mateix mamut, que ja es dir.
Un dia, el mamut li va explicar a l'Albert que una vegada, quan estava sol al parc, va voler banyar-se a l'estany i com que és una mica maldestre, al entrar a l'aigua va enfonsar una pila de barques de rems, d'aquelles que fa servir la gent per donar una volta pel llac.
Quan van arribar els encarregats de les barques no sabien el que havia passat. Es va muntar un bon enrenou mentre el mamut, ja de pedra, es feia el despitat.
També li va dir a l'Albert que mai havia vist el mar i que li agradaria molt veure'l.
L'Albert li va dir que aquella nit, quan no hi hagués ningú als carrers, l'aniria a buscar i el portaria a la platja.
Així ho va fer.
Quan estaven mirant el mar, el mamut es va emocionar i de sobta li va caure una llàgrima tan gran que va deixar a l'Albert, que estava agafant-lo de la trompa, completament xop. Tots dos es van fer un fart de riure.
Després, xino-xano, van tornar al parc. El mamut es va quedar al seu lloc i l'Albert va anar a casa seva a dormir.
El iaio Ramon. 16 d'abril de 2012
7 comentaris:
Un dia, iaio Ramon, ens has d'explicar que diu l'Albert quan escolta els teus contes... :)
Això, això! Volem saber què en diu l'Albert, d'aquests contes!
La foto és preciosa.
Crec recordar que no es el primer cop que l'Albert té una relació amb el mamut: quina il.lusió tot plegat!
Felicitats.
També haurem d'anar en compte que no vingui algún caçador (coronat o no)d'aquests que hi hàn pel món, el confongui amb un de debó i l'Albert es quedi sense el seu amic.
CARME I PORQUET: L'Albert és molt afeccionat als contes en general. Li agrada que els hi llegeixin moltes vegades, fins que els memoritza paraula per paraula!. Els meus no son una excepció. Els te tots en paper i degudament classificats. Quan l'escolta per primera vegada sol interrompre per fer algun comentari o preguntar-me que vol dir alguna paraula o alguna expressió. Finalment em diu si li ha agradat (gairebé sempre em diu que li ha agradat molt...) i, normalment, ja he de fer una segona lectura, preludi de les que més endavant em demanarà. Tot un goig per un "cuentista" amateur.
JOSEP LLUÍS: Efectivament, el tema Mamut ve del mes passat i com que s'han fet tan amics, potser que es produeixi alguna altre historieta.
Pel que fa al teu següent comentari, ja li diré a l'Albert que alerti al seu amic mamut perquè vagi en compte si un dia apareix pel parc algun tipus amb escopeta encara que li sembli molt "campechano".
Que bonita imagen...le está protegiendo a él tan pequeñito... y el pedazo de bicho tan grande que tiene detrás suyo...como si nada jejejeje. Por otro lado están de moda los elefantes jejejeje, sobre todo los reales...una bromita eh!
Abrazotedecisivo lleno de afecto Ramón
Aiiii t'anava a dir que vigilis que no aparegui per aquí un tal Juan Carlos... però veig que ja t'han avisat!! :-))
Publica un comentari a l'entrada