Trobar-se passejant pel Parc de la Ciutadella a vuit ànecs acabats de néixer prenent el sol sobre la gespa al costat de la seva mare, és una agradable sorpresa.
La mare, quan ja en va tenir prou de les fotos i comentaris de la gent que ens anàvem aturant per contemplar-los, va travessar el camí que separava la gespa de l'estany de les barques del parc i va entrar a l'aigua seguida pels petits.
Admirable que això passi i es pugui gaudir en una zona pública d'una gran ciutat.
5 comentaris:
Són preciosos!!!!! És com un petit miracle que al bell mig d'aquesta ciutat encara s'hi puguin trobar imatges així.
Quin post tan maco!! Un regal per començar el dia blogaire amb un somriure... M'ha agradat moltíssim :-))
Que fotos...que ternura, que preciosidad desprenden...la patita con toda la prole...con los tiempos que corren madre mia que valor jajajajaja.Me encantó esta entrada Ramón.Abrazotesdecisivos familia.
Entendridor post el teu. L'Albert deuria disfrutar d'alló més contemplant els ànecs, i l'avi contemplant els ànecs i el net.
PORQUET: Efectivament. Un d'aquests petits miracles que fan pujar la moral.
ASSUMPTA: Pujan la moral i provoquen un somriure vivificant. M'alegra que t'hagi agradat el post.
SARA: Buena tu broma. Suerte tienen los patos y las patas de que no se enteran de la que está cayendo.
JOSEP LLUÍS: Encert total el teu. L'Albert va quedar-se admirat i divertit i el iaio també, per partida doble.
Publica un comentari a l'entrada