La seva "utopia", que pot ser la de molts, la "recita" en el vídeo que adjunto. Son una mica més de cinc minuts que crec que val la pena aprofitar.
Eduardo Galeano i la utopia:
"Ella está en el horizonte -dice Fernando Birri-. Me acerco dos pasos, ella se aleja dos pasos. Camino diez pasos y el horizonte se corre diez pasos más allá. Por mucho que yo camine, nunca la alcanzaré. ¿Para que sirve la utopía? Para eso sirve: para caminar.
4 comentaris:
Meravelloses paraules i profundes reflexions. Clar que sí, per què no hem de creure en la utopia? Si més no, veure-la com esperança en l'horitzó. Emili
EMILI: M'ha agradat trobar el teu comentari sobre aquesta entrada dedicada a l'Eduardo Galeano i la utopia. És esperançador comprovar que moltes coses que eren considerades utòpiques en una determinada època, ara son una realitat. El camí és molt llarg, però s'ha de seguir caminant per "desutopitzar" quantes més "utopies" millor.
Coneixia aquest video, tant reposadament expressat pel Galeano i pel nostre jazístic invident l'Ignasi Terraza. Segueixo al Galeano des de que em va impactar la lectura de "Las venas abiertas de América Latina". He disfrutat tornant-lo a visionar i a reflexionar. Em venen al cap els versos: "Més lluny, hem d'anar més lluny.."
JOSEP LLUÍS: No he llegit el llibre que assenyales i ja l'he anotat per fer-ho.
La connexió amb els versos d'en Llach és molt encertada.
Quan vaig llegir la biografia del Galeano encara em va semblar més admirable per la seva gran implicació en les lluites contra les dictadures del seu país i de l'Argentina. No és només un teòric que expressa amb la ploma els seus ideals. És un home que s'ha exposat i ha patit persecució i presó per posar en evidència actes criminals comesos per poderosos i perillosos mandataris. Fins i tot Videla el va inscriure a les llistes que portaven a sobre els "Escuadrones de la muerte".
Publica un comentari a l'entrada