Etiquetes

divendres, 28 de setembre de 2012

PACO CANDEL, GEGANT

 
Entre els gegants que van sortir aquesta Mercè hi havia el que representava el Paco Candel. Vaig sentir una gran alegria quan el vaig veure.

 Recordo aquest home senzill, afable, sincer i proper a través, sobre tot dels seus llibres "Donde la ciudad cambia su nombre", "Els altres catalans", "Hay una juventud que aguarda"... totes les seves vivències al barri de Can Tunis, Zona Franca on va arribar quan tenia dos anys i on va morir amb 82.

La pobresa, l' immigració i el món del treball van estar els seus temes, on va destacar per les seves agudes reflexions sobre tots ells.

Reprodueixo aquí un dels seus pensaments:

 "Vaig néixer pobre, he estat sempre pobre, continuaré essent pobre i pobre moriré. A aquestes hores, no espero que canviï la meva sort. Diguem que la corba o la sinuositat de la meva pobresa m'ha fet conèixer, d'alguna manera, totes les oscil·lacions d'un estat de vida comú a una gran majoria de gent. De mancar absolutament de tot, he passat a ser propietari d'un pis i titular d'una llibreta en una Caixa d'Estalvis; en sortir de la misèria del subdesenvolupament no he estat capaç més que d'aconseguir la misèria de l'electrodomèstic".

 La nova pobresa

També podem sentir-lo i veure'l a l'entrevista que al 1994 li va fer Josep Maria Espinàs:


2 comentaris:

Júlia ha dit...

Ja fa temps que existeix aquest gegant, precisament fa uns dies algú en un blog preguntava pels gegants que evoquen escriptors.

Candel, afortunadament, va comptar amb un gran reconeixement del seu barri, que mai va abandonar (cosa que poca gent poc dir), en vida, li van dedicar premi literari, biblioteca... Cert que ell va ser un punt de referència i una de les causes per tal que avui la Zona Franca sigui un barri amb una gran empenta cultural. Tenir, a més, un gegant que el recordi encara demostra més l'admiració i l'afecte que se li tenia.

Vaig guanyar un parell de vegades el premi de narrativa que porta el seu nom, ell encara era viu, és un honor.

Ramon ha dit...

JÚLIA: En la cercavila on vaig descobrir el gegant d'en Candel, també em va cridar l'atenció la geganta Núria Feliu, que ananava acompanyada per la Feliu de carn i ossos.
Sobre Candel, crec que el seu gran reconeixement va ser fruit de la seva personalitat, d'apariència fràgil però d'una fortalesa d'ànim evident i de la seva intervenció en la vida social, cultural i política del seu temps, encara tan proper.
Enhorabona pels teus dos premis Candel i també per tots el altres premis que has guanyat amb les teves lletres!.