Etiquetes

dimarts, 25 de setembre de 2012

TSUBASA KIMURA, JAUME PLENSA I LA MERCÈ

 
Kimura és una cal·lígrafa japonesa que va presentar aquestes Festes de la Mercè i dintre del XI Festival Àsia una performance que em va emocionar.

Kimura dibuixava en uns panells de paper lletres de l'alfabet japonès seguint la cadència de la música que, al seu costat, interpretava el guitarrista de flamenc Pepe Camacho.

La concentració i vibració conjunta dels dos artistes, van arribar al públic que varem tenir la sort d'estar a pocs mestres d'ells.

Al final, Kimura va explicar el significat de tot allò: la fusió de l'art i les cultures. El goig d'aprofitar totes les variacions possibles per  tractar l'art per les "dues cares" va dir ella; "per davant i per darrera".

Al cap d'una bona estona i ja en un altre escenari, vaig fixar-me en el cartell de les festes, que la veritat no m'havia cridat l'atenció fins aquest moment.

Immediatament vaig pensar que l'autora devia ser la cal·lígrafa japonesa per la semblança dels traços que  li havia vist fer feia uns moments i els que apareixien al cartell.

Arribant a casa em vaig interessar pel tema i no; l'autor del cartell és Jaume Plensa, un artista català apreciat mundialment, sobre tot per la seva obra escultòrica, que te escampada i reconeguda per importants premis, per tota Europa, Amèrica i Àsia.

Al costat de la seva ressenya biogràfica al programa de les festes, vaig llegir les següents paraules del propi Plensa:

"M'agrada imaginar la ciutat com un lloc de fusió i d'intercanvi entre gent de tot arreu: cultures, races i tradicions fonent-se en un sol cor que batega i respira amb el mar.

Llengües i alfabets abraçant-se i barrejant-se tot creant un teixit de finestres que miren al futur....


Barcelona és una veu feta de veus..." 


 Vaig pensar que Kimura i Plensa eren dues ànimes bessones i ho vaig cel-lebrar.


2 comentaris:

Josep Lluis ha dit...

M'ha semblat molt interessant la semblança que fas entre tots dos artistes, que com tu dius semblen ben bé ánimes basones. Hauràs d'acceptar que cal calificar d'elevada la teva capacitat d'observació. Aixó ho penso jo.

Ramon ha dit...

JOSEP LLUÍS: Gràcies, però en realita sóc bastant despistat. El que si que noto és que de tant en tant el cervell em sorpren amb associacions automàtiques com aquesta, gairebé sempre a partir d'una vivència que m'ha atret d'una manera especial. La performance en aquest cas.
D'altre banda, que bé aniria per la convivència que el món tingués com a referència idees con les d'aquesta gent, ¿no?