Conte dedicat al meu nét Albert, que avui fa tres anys i nou mesos i a la meva néta Jana, que el passat dia 12 ha fet quatre mesos.
La gavina Clementina va tornar al bosc a veure al seu amic el conill Pubill.
"Tal com et vaig dir el dia que em vas portar a volar amb tu, avui t'ensenyaré coses que no has vist mai. Tu vius sempre a l'aire lliure i dorms sota les estrelles. Ara et convidaré a casa meva i descobriràs tot un món nou per tu".
La Clementina estava contenta però molt nerviosa, sobre tot quan en Pubill li va dir que casa seva, estava sota la terra.
"Els conills vivim en caus, que son uns habitatges que construïm sota terra per estar protegits de la pluja i el fred. En canvi, mengem sempre a fora, ja que ens alimentem d'herbes fresques . Dins del cau hi ha molt poca llum, però nosaltres ens hi veiem força bé, cosa que tu no podràs fer perquè els teus ulls estan fets per viure sempre amb la llum del sol. Et donaré una lot. Tindràs també que posar-te un impermeable que t'he preparat expressament perquè la terra no t'embruti les plomes".
Amb la lot i l'impermeable, la Clementina ja estava davant del forat del cau. Va seguir al Pubill fins a dintre i allí va rebre una gran sorpresa. Els pares d'en Pubill i els seus vint-i-vuit germanets i germanetes la van rebre amb aplaudiments i collarets de flors.
La Clementina, emocionada es va anar abraçant a cada un d'ells i quan va acabar li va preguntar al Pubill com és que tenia tants germans. En Pubill li va dir: "la meva mare, com totes les conilles, crien quatre vegades l'any, i cada vegada tenen entre sis i vuit conillets. Així és que l'any que ve tindrem que ampliar la casa perquè ja en serem més de cinquanta!."
Quan la Clementina va tornar a casa seva, va explicar als seus pares i germanes i a la seva cosina Agripina tot el que havia vist i sentit aquell dia i van acordar que invitarien al Pubill a casa d'elles per passar una altre bona estona plegats.
El iaio Ramon, 16 de octubre de 2012
Dibuix: Carme Rosanas
8 comentaris:
Que preciosa imagen Ramón, yo en su día capté una parecida, al conejito en su madriguera y los buenos fotógrafos me dicen que es muy dificil de captar esa escena, asi es que... hemos sido buenos observadores y hemos estado muy atentos...preciosa fotografia, seguro que Albert está encantadisimo.
Mi abrazotedecisivo Ramón
Un conte per educar en la diversitat, preciós... avui no necessites dibuix, aquest conillet és una preciositat...
Clar que precisament per això em tempta dibuixar-lo... :)
SARA: Esta vez la foto no es mia. La bajé de internet para ilustrar el cuento. Nunca tuve tu suerte de ver i fotografiar un conejo a la puerta de su madriguera, aunque me gustaría.
CARME: Si caus a la temptació i el dibuixes, t'asseguro que serà la il-lustració definitiva del conte, tal i com va passar amb l'anterior. Per cert, a l'Albert i la Jana els imprimeixo en paper els contes que anem incorporant a un quadern que ja fa un cert goig. Doncs l'Albert, amb aquest últim del conill volant amb la gavina, va quedar bocabadat contemplant el teu dibuix.
Doncs si és així... ara mateix m'hi poso! :)
Què no faria jo per "bocabadar" un infant! :D
CARME: Genial Carme. T'ha quedat molt bé. Moltes gràcies!.
T'han quedat molt bé aquestes fotos, molt encertades. Hom no es cansaria de mirar als peixos, i especialment aquests tropicals.
JOSEP LLUÍS: He passat el teu comentari al post dels peixos...
Publica un comentari a l'entrada