Etiquetes

divendres, 16 de novembre de 2012

EN PUBILL CONEIX LA FAMILIA I ELS AMICS DE LA CLEMENTINA

 
 Conte dedicat al meu nét Albert, que avui fa tres anys i deu mesos i a la meva néta Jana que el passat dia 12 ha fet cinc mesos.

Tal com van quedar el dia en que la gavina Clementina va visitar al bosc al conill Pubill, avui toca que en Pubill conegui la família de la Clementina.

En Pubill i la Clementina viuen a Barcelona. En Pubill als boscos de Collserola i la Clementina entre el Parc de la Ciutadella i les platges de la Vila Olímpica.

La Clementina va anar a buscar al Pubill al bosc i el va portar volant dins del cistell de boletaire fins l'estany que hi ha al Parc de la Ciutadella.

"Aquí, entre les barques i les petites illes ens reunim i passem les nits fredes de la tardor i de l'hivern. Quan arriba la calor anem a fer-ho a la platja. Cada dia, però anem a jugar i a pescar al mar, molt aprop d'aquí. Després hi anirem plegats."

"Et presento als meus pares, germanes i germans -com veus no en tinc tants com tu - cosins i cosines -a l'Agripina ja la coneixes - i totes aquestes amigues i amics".

Després de les presentacions, van anar a la platja.

En Pubill no havia vist mai el mar i es va quedar molt impressionat.

A la sorra, les gavines li van ensenyar tot el que feien. Jugaven a fer carreres, a fer piruetes a l'aire i a enlairar-se molt i baixar en picat ficant el cap a l'aigua.

En Pubill no es perdia cap detall.

Atret pel mar, en Pubill va córrer fins on trenquen les onades sense que cap gavina pogués evitar-ho.

Una gran onada el va rebolcar i va fer que s'empassés un bon glop d'aigua salada..."puaaajjjj" va fer en Pubill que mai havia begut una cosa tan desagradable.

Com va poder es va girar per tornar corrents a la sorra, però una altra onada encara més gran que la primera el va tornar a rebolcar.

Les dues gavines més grans de la colla van anar a salvar-lo. En Pubill, com cap conill del món, no sabia nadar!.

Les dues gavines el van agafar per les orelles. Amb el seu poderós bec el van aixecar amunt amunt i el pobre Pubill semblava un ninotet de peluix portat entre les dues gavines.

Una vegada a la sorra, xop del tot, les gavines el van rodejar i li van donar calor amb els seus cossos, fins que va quedar ben sec.

"A pesar de l'ensurt, m'ho he passat molt bé. M'agradaria aprendre a nedar per poder disfrutar al mar".

"Mira, Pubill, els conills igual que no esteu fets per volar, tampoc ho esteu per nedar, tot i això, quan tornis a venir segur que tindrem pensada alguna cosa per que t'ho puguis passar be dins de l'aigua".

Aquella nit, en Pubill no va poder dormir pensant com seria aquell invent que un dia li permetria jugar al mar amb les seves amigues les gavines.

El iaio Ramon, 16 de novembre de 2012


5 comentaris:

Sara ha dit...

Estas dos últimas entradas que bonitas, conjunto de imágenes y palabras sensacionales...me ha encantado pasarme por tu espacio Ramón.
Mi abrazotedecisivo y buen fin de semana

Josep Lluis ha dit...

Veig que les històries del Pubill segueixen endevant. De la d'avui en trec la moral de que, al igual que sense saber nadar ell intenta ficar-se a l'aigua, a la vida s'ha d'intentar també moltes coses. Si ens van malament, amb una mica de sort ja ens donaràn les gavines un cop de mà.
Felicitats a la mainada petita.

Ramon ha dit...

SARA: Gracias!. Un abrazo.

JOSEP LLUÍS: Sembla que conills i gavines s'entenen...qui ho havia de dir. Penso com tu que a la vida s'han d'intentar moltes coses per aconseguir-ne algunes. Si en els fracasos trobem gavines salvadores, tant de bo!.
Gràcies també per la teva felicitació als petits.

Alba ha dit...

que bonic Ramon! Segur que tens als nets encantats amb el seu avi! Ptons!!

Ramon ha dit...

ALBA: El gran, que te tres anys ja fa temps que li agrada que li llegeixi els contes i els coneix gairebé tots de memòria. La petitona, quan creixi una mica, espero que li passi el mateix.
Gràcies pel teu comentari!