Etiquetes

dimarts, 13 de novembre de 2012

"INGRÁVIDOS I GENTILES ...."



A la Plaça Sagrada Família de Barcelona, rodejat de petits i grans, un noi feia grans bombolles de sabó que en pocs moments esclataven sense fer soroll i es convertien en unes gotes d'aigua sabonosa que anaven a parar a terra. El noi, però no deixava de produir boniques bombolles que ens deixaven admirats a tots els espectadors com aquesta de la foto que vaig tenir la sort de "pescar".

Vaig pensar que moltes de les nostres il-lusions son semblants a aquestes precioses bombolles. Neixen d'una mica de res i creixen precioses. En un moment donat, la bombolla desapareix i torna a ser una mica de res.

L'imatge del noi fent-ne una darrera l'altre em va portar a pensar que la qüestió és que si les bombolles. les il-lusions i els moments de plenitud són tan volàtils, el que cal és gaudir-los mentre existeixen, recordar-los i crear-ne sense descans.

4 comentaris:

Carme ha dit...

Doncs... crec que sí: crear-ne sense descans!

Josep Lluis ha dit...

Home, doncs si, està bé el teu pensament. El que passa és que no ho veig tant sencill. Quan les coses es compliquen no podem fer-les petar i "a otra cosa mariposa" tan fàcilment. I no hi hà reemplaç.

Alba ha dit...

Les bombolles de sabó tenen una màgia especial, suposo que són aquests colors.... Una foto maquíssima!!

Ramon ha dit...

CARME: Doncs...estem d'acord!.

JOSEP LLUÍS: Tens raó en el que dius, però el meu pensament va no en fer petar les il-lusions, sino quan aquestes peten elles espontàneament. Aleshores, si podem, crec que és bo crear-ne un altre, sense oblidar la que ens ha petat i ens va fer contents quan la teniem ben viva.

ALBA: Gràcies. Si que fa goig quan en pots fotografiar alguna. El resultat sol ser molt estètic.