Al cor del Barri Gòtic de Barcelona, hi ha la que es per mi, una de les places amb més encant que conec.
A més de la seva bellesa, es respira una atmósfera molt especial, barreja de la pau que ara l'envolta i del dramatisme que transmet la façana de l'esglesia, amb els impactes de metralla, testimoni d'un fet terrible ocorregut l'any 1938, durant la guerra civil, quan va ser bombardejada
per part de l'aviació italiana, que va deixar únicament en peu la
façana i part de l'estructura de la església.
Hi van morir 42 persones, la majoria nens que eren alumnes de l'escola
Sant Felip Neri, al enfonsar-se el sostre del soterrani on s'havien
refugiat.
5 comentaris:
És una plaça molt bonica i que em duu molts bons records: sovint de molt joves hi anàvem a passejar i a festejar amb el que ara és el meu marit...
De tan bonica i tranquil·la com és, sembla impossible que hi esdevingués tal horror.
el primer cop que la vaig veure, plena de xiquets jugant a pilota, em va impressionar. M'ha inspirat un conte publicat a l'últim recull
CARME: No sé si fa temps que no hi vas, però et puc dir que encara conserva tot el seu embruix. M'alegra haver-te recordat moments tan especials.
PORQUET: Moltes vegades, com en aquest cas, darrera d'escenaris idílics s'amaguen grans tragèdies ocorregudes exactament al mateix lloc. Si ho sabem, es bo dedicar uns instants emocionats a la memòria de les víctimes.
JESÚS M.: Si us plau, diga'm el títol del llibre. Faré per llegir-lo.
No conec gaires llocs de Barcelona... algun dia m'hi hauria de perdre!
Publica un comentari a l'entrada