L'estany de Banyoles també s'ha vestit de tardor. La llum d'un dia transparent, les fulles que encatifen tots els camins que voregen el llac, els milers d'aus que hi viuen, volant o sobre unes aigües clares que també recullen en alguns racons fulles tardorenques, configuren un espectacle digne d'admiració.
4 comentaris:
Quina foto més maca!, Sembla que t'hi trobis inmers en aquest cromatisme. El poeta deia que com el Vallès no hi hà res, i jo dic que que com la natura no hi hà res.
M'encanta aquesta foto!! És preciosa! Té tantíssims detalls per gaudir!
Preciosa, preciosa!
JOSEP LLUÍS; ASSUMPTA; CARME: La sort que vaig tenir de trobar aquest escenari amb protagonista inclòs...
Publica un comentari a l'entrada