Etiquetes

dilluns, 7 de gener de 2013

A VOLTES AMB EL RIU...



Fa pocs dies vaig anar a veure i gaudir del naixement del riu Llobregat i aquest diumenge passat el vaig anar a trobar just abans d'entrar al mar.

Aquesta foto és d'aquest últim dia a  l'Espai Natural del Delta del Llobregat on milers d'aus del centre i del nord d'Europa passen l'hivern. Un indret fantàstic a quatre passes de Barcelona.

 Em preguntava si aquella aigua que vaig veure a Castellar de N'Hug hauria o no arribat fins aquí. Potser alguns litres si i d'altres s'haurien quedat pel camí. El riu però era el mateix.

 ¿Es pot dir que el riu neix allà dalt i mor al desembocar al mar? Està clar que no el riu Llobregat, simplement, existeix.

Immediatament em van venir al cap unes paraules del Doctor Moisès Broggi que cito de memòria: "No és veritat que venim del no res i anem al no res. La mort, però, és un gran misteri".

També és d'ell aquesta reflexió: "Hi ha alguna cosa que empeny totes les coses i les harmonitza, que fa que l'univers funcioni sempre de la mateixa manera i la vida dels homes també"

I aquestes dues:

"Crec que hi ha un esperit universal que ho fa moure tot i cadascun de nosaltres en portem dins una part"

 "Com més m'acosto a la mort, menys por em fa. La vellesa es va fabricar per això: vas perdent facultats per deixar-te anar, perquè flueixis"

Confeso que em costa comprendre i acceptar alguna d'aquestes reflexions d'aquest gran home, savi i sensible,  però no per aixó deixen d'emocionar-me.

3 comentaris:

Emili ha dit...

Ramon, m'agrada la prosa poètica que fas servir en les teves reflexions, enllaçades invariablement a una bona foto, las quals sempre trobo molt interessants. Crec que començo a sentir addicció pel teu Bloc. Una forta abraçada.

El porquet ha dit...

És clar que el decurs del Llobregat, davallant des de les seves fonts a Castellar de n'Hug, fins al delta, t'ha fet sentir poesia. Serà que tot riu, malgrat la brutícia que alguns acumulen, segueixen servant part del misteri de la vida... naixent a la muntanya i fonent-se en el mar en el seu hipotètic funeral.

Alba ha dit...

El Doctor Moisès era (o és) un gran savi! M'agrada pensar que tot flueix i què ho fa fluir? L'energia de la vida.... que mai mor, simplement es transforma, igual que el Llobregat, que no és mor, simplement es transforma en mar.
Abraçada!