El dia 17 d'aquest mes, el meu pare, en Josep, hagués fet 100 anys. Va marxar fa només cinc anys amb la ment clara i amb l'il-lusió de poder arribar a aquesta extraordinària fita de complir-los.
En qualsevol cas, ell segueix estant ben present en tots els que l'hem estimat.
Això d'avui és un petit i particular homenatge a la seva memòria.
En qualsevol cas, ell segueix estant ben present en tots els que l'hem estimat.
Això d'avui és un petit i particular homenatge a la seva memòria.
2 comentaris:
Doncs és un gran petit homenatge. Per sort portem dins, per sempre, les persones que estimem, encara que no ho siguin.
Esto si que es para celebrar...que felicidad!!! gran homenaje Ramón.
Mi abrazotedecisivo familia.
Publica un comentari a l'entrada