Això és d'ell:
"Hay dos tipos de economistas; los que trabajan para hacer más ricos a los ricos y los que trabajamos para hacer menos pobres a los pobres".
"Nuestro tiempo es para mí, esencialmente, un tiempo de barbarie. Y no me refiero solo a violencia, sino a una civilización que ha degradado los valores que integraban su naturaleza. Un valor era la justicia".
"Hay una cosa que me preocupa: hasta qué punto se están destruyendo valores básicos. No hablo ya de derechos humanos, sino de la justicia, la dignidad, la libertad, que son constitutivas de la civilización".
"Los hombres pensamos que dirigimos los acontecimientos y la historia [...], pero hay unos límites enormes, porque no somos autores sino protagonistas de un guión que escribe la vida".
"La enseñanza religiosa crea un pensamiento dogmático, se establece un dogma y ya no se puede discutir, se acaba con el pensamiento libre. Sin él no hay ni ciudadanía, ni democracia".
"El mundo actual capitalista tiene como referente el dinero, de todo hace mercancía. Vivimos en un momento de transformación y la ciencia es la punta de lanza".
"Lo monstruoso es que no hay duda de que la crisis empezó por el abuso de los financieros. Se pillaron los dedos y ahora quieren recapitalizar la banca estrujando a la gente. No les importa privar a los pueblos de dinero que podrían aplicar para sus obras, o perjudicar a la educación pública que da oportunidades a la gente. No les importa que se privaticen bienes nacionales para que les paguen a ellos, no. Ellos quieren cobrar".
" El mercado está en manos de los poderosos. Dicen que el mercado es la libertad, pero a mí me gustaría saber qué libertad tiene en el mercado quien va sin un céntimo. Cuando se habla de la libertad hay que preguntarse inmediatamente: ¿la libertad de quién?"
Vaig descobrir-lo, fa molts anys a través de la seva novel-la "La sonrisa etrusca".
Després van venir més llibres: El rio que nos lleva; La vieja sirena; El amante lesbiano; El mercado y la globalización; Octubre, octubre; Congreso en Estocolmo; La frontera... tots, sense excepció, m'han deixat un gran record.
Sentir-lo parlar era també com assistir a una conferència carregada de missatge, de dades, d'arguments. Tot des de la senzillesa i basant-se sempre en els seus grans coneixements d'economia i història i, naturalment en la seva experiència.
En els meus blogs hi ha varies entrades dedicades a ell: Com petit homenatge a l'hora del seu comiat, en reprodueixo, una d'elles:
En un dels blocs que segueixo he trobat aquest vídeo. José Luis Sampedro, va donar aquesta petita conferència a l'octubre de 2010 a Getafe amb motiu d'un homentage que li van fer.
Parla de humanisme, de tecnologia i ciència, de l'art de viure, de la llibertat i de moltes coses importants més... i reflexiona sobre tot plegat amb paraules precises i plenes de saviesa.
Diria que es un petit resum de temes que han omplert, omplen i ompliran milers de llibres, xarrades, debats, etc. El savi, en només 18 minuts, posa llum a tot plegat de manera que qui ho vulgui entendre ho entengui.
Per acabar, la vinyeta que li ha dedicat avui mateix, el Forges:
2 comentaris:
Hi hà persones que no moren mai.
Penso que per els que hem admirat (des de que vàrem saber que existia) al professor i humanista desaparegut, no ens ha de afectar massa la seva mort física. Sempre ens quedaràn les seves ensenyances, el seu discurs, el seu tarannà i en resum la seva obra.
Gràcies professor.
JOSEP LLUÍS: Totalment d'acord amb el que dius. Per sort, Sampedro ens ha deixat al nostre abast molts llibres, articles, entrevistes, conferències, etc. etc. per continuar aprenent.
Publica un comentari a l'entrada