Etiquetes

dimecres, 5 de febrer de 2014

ELS MEUS TEBEOS


Segurament van ser la primera experiència com a lector. El TBO, Pulgarcito, Tiovivo, DDT, El Capitán Trueno, Hazañas Bélicas, El Hombre Enmascarado, Flash Gordon, etc.

Els seus personatges encara estan ben vius a la meva memòria.

 Quan ara, per muntar el mosaic (clica'l per ampliar-lo) he rastrejat una mica la xarxa, em fa gràcia comprovar com Carpanta i el Rompetechos ja parlaven de "la crisi" i Josechu el Vasco del colesterol. Tot es va repetint.

Molts moments de goig submergit en les historietes de genis com Ibáñez, Vázquez, Escobar, Coll, Benejam, etc.

A continuació dels tebeos i també simultàniament van aparèixer a casa els llibres de l'editorial Bruguera de la Colecció Historias, que combinava la literatura amb els dibuixos. Primer em llegia la història a través de les vinyetes, però em cridava l'atenció que al text complet hi sortien més detalls. Això em portava a llegir-ho amb interès.

Després ja van arribar els llibres "sense dibuixos" i l'afició a llegir es va anar consolidant.

Bé, suposo que és un procés bastant comú, però m'agrada recordar-ho.

5 comentaris:

Sara ha dit...

Cuantas generaciones crecieron con esos tebeos y las que siguen eh!!! son muy buenos comienzos para esa afición por la lectura...genial entrada Ramón...y hay algunas viñetas sensacionales jajajajaja.
Nuestro abrazotedecisivo amigo

Josep Lluís: ha dit...

Quants de records i quàntes hores passades amb els entranyables autors i personatges dels tebeos. Encara no es deien cómics, paraula que no m'agrada perqué es presta a confusió. Els cómics són també una altra cosa.
Molt encertada la teva entrada

Emili ha dit...

Deliciosos, com sempre, els teus comentaris. Jo voldria afegir un "tebeo" que per a mi va ser molt especial, suposo, perquè és el primer que recordo. Era Diego Valor, que se les tenia amb uns invidus verds (no confondre amb Werts)que eren els "wiganes", de Venus. O de Mart, no recordo bé. Potser aquests últims eren els "arjonas". Els wiganes disposaven d'unes cadires voladores, de les que també es van apropiar Diego Valor i els seus, les quals es controlaven amb la ment, per telepatia. Tinc el remot record, però arrelat en un racó de la meva ment, que seia en una cadira de braços, de vímet, que per la seva morfologia recordava les cadires voladores dibuixades al tebeo, i em concentrava mentalment indicant-li que volés, ni que fós aixecant-se una mica, només una mica, però res... no hi havia manera. Així, potser, vaig començar a aprendre a distingir la ficció de la realitat. En qualsevol cas, millor que haver-ho intentat com Superman, atès que aquí si que hi podia haver una forta patacada. Vés a saber si el seny també es començava a desenvolupar.

Ramon ha dit...

JOSEP LLUÍS: A mi també m'agrada més "tebeos" que "còmics", que relaciono més amb les publicacions posteriors a la primera època dels tebeos. Tipus Makoki, per exemple.

Ramon ha dit...

EMILI: Havia sentit parlar del Diego Valor, però no recordo haver llegit cap exemplar. Pel que expliques era tot un compendi de fantasia psico-mecànica!.