Etiquetes

dijous, 20 de febrer del 2014

"EXCURSIÓ" EN COTXE ALS PAÏSOS NÒRDICS


Realment es tracta d'un viatge, però quan la Montse i jo el varem organitzar al juliol de 2000, ens va semblar que era més una llarga excursió que no pas un veritable viatge. De fet, els estris que varem agafar eren els mateixos que els que fem servir moltes vegades quan sortim d'excursió: la tenda de campanya, els sacs de dormir, les motxilles... en aquesta ocasió el mapa de carreteres era més extens que de costum i la guia de càmpings també.

Encara que aquest viatge l'he publicat en vuit capítols al meu blog "Guia...", em ve de gust penjar-lo tot seguit en aquest blog que recull una mica més directament el meu "món", tant pel que va tenir de experiència singular per a nosaltres com pel fet de que, encara avui, és la "sortida" més llarga que mai hem fet en cotxe.

Allà va:

Dilluns, 3 de juliol.- Primera etapa: Barcelona-Turkheim (Alsàcia). Són 1067 kms. Sortim a les 6,45h. de Barcelona. Dinem a una àrea de servei francesa. Deixem l'autopista a l'alçada de Belfort en direcció Colmar i arribada a Turkheim a mitja tarda. Acampem al càmping Les Cigognes, molt bonic i al bell mig del poble. El poble està ple de nius d'aquestes aus. Mentre sopem, passa, tranquil-lament pel costat nostre una elegant i altiva cigonya.




Dimarts, 4.- Turkheim-Colmar-Turkheim: Matí: passejada pel petit, medieval i bonic poble de Turkheim. Després anem a Colmar, molt més gran. Precioses cases alsacianes, l'espai conegut per la petita Venècia i tot ben amanit amb flors. Abans d'arribar al càmping ens aturem a un altre poble típic que es diu Inghesteim. Entrada la tarda, concert a l'aire lliure de música folklòrica alsaciana a Turkheim.



Dimecres 5.- Turkheim - Strasbourg - Kirscheim (Alamània): Pleguem veles i anem a visitar Strasbourg: la Catedral, la Petit France, el Barri Antic, el dels Tanneurs, els canals i les seves escluses.... camí per Alemanya direcció Frankfurt. A 100 kms,  al nord d'aquesta ciutat, acampem en el poblet anomenat Kirschheim. Temps humit i fred.


Dijous, 6 - Kirschheim-Kobenhaven (Dinamarca).- Decidim anar d'una tirada fins Copenhague. Son 840 kms. Hem triat, com sempre, el càmping que ens ha semblat més adequat consultant la Guia de Càmpings d'Europa. A les 16h. entrem a Dinamarca, primer dels països nòrdics que tocarem. El paisatge danès es presenta molt pla i monòton. La velocitat dels cotxes baixa a 100 kms./h. El canvi respecte a la conducció per Alemanya és notable (allà es corre molt més). Travessem  un primer gran pont (18 kms) que  uneix la part continental de Dinamarca amb Jutlàndia. Sobre les 19 hores entrem a un càmping que hi ha a Tastrup a uns 20 kms. de Copenhague. Poca gent i una mica destartalat. El personal encarregat del càmping sembla que van una mica "torrats". Portem 2.400 kms. de viatge.


Divendres 7 de juliol: Copenhague.- Decidim canviar de càmping. Ens acostem una mica més a la capital danesa i a 10 kms. ens instalem al Càmping Absalon. Res a veure amb l'altre. Lluminós, ampli, amb unes bones instal-lacions. Una vegada plantem, agafem el cotxe i l'aparquem al centre de la ciutat. Passegem per la zona peatonal de l'era moderna més antiga d'Europa. Dinem en plan turista total a la plaça de l'Ajuntament a base de fruita fresca comprada allà mateix i uns bocates de frankfurt. Després seguim voltant: els protagonistes són els molts turistes que hi ha i les bicicletes. Arribem fins al Nhyvn, que és un canal tipus "amsterdam", flaquejat per cases antigues plenes de bars i restaurants, amb tot d'embarcacions atracades a banda i banda i amb una gran quantitat de gent bevent, badant, passejant... Finalment retornem al càmping a sopar.




Dissabte 8, Copenhague.- A 50 mts. del càmping Absalon surt un bus que ens deixa en pocs minuts al centre de Copenhague. Hi dediquem tot el dia: recorregut per la zona peatonal, canvi de guàrdia al Palau Reial, visita a la cèlebre Sireneta i dinar en un restaurant típic al Nhyvn. Mengem un plat típic danès a base d'arengades i altres peixos- Per beure la Calsberg, la coneguda cervessa danesa. A la tarda hi ha organitzat un concert de Jazz a l'aire lliure al mateix Nhyvn -estem a la setmana del Jazz de Copenhague- Toca la Jazz Band Viking amb el seu lider, el Papa Blues. Tots els músics son grans i toquen molt bé. Molt de públic i un ambient maco. Després fem una gran caminada fins arribar al famós barri de Christiania, que trobem molt ensopit, amb poca gent als carrers. Tot i això podem apreciar  l'escenari d'aquesta experiència social dels anys 70, que encara al 2000 sembla que es manté. Quan cau la tarde entrem al Tívoli, un gran parc d'atraccions al mig de la ciutat. Hi ha una barreja d'ambients. Atraccions modernes i d'altres carrinclones; restaurants de luxe al costat de fast-foods a l'americana; escenaris amb música en directe (des de una gran Jazz Band tocant standards de Glenn Miller a la música més actual, passant per la clàssica); un gran teatre on la gent hi entra vestida d'etiqueta, que ofereix un espectacle de dansa de categoria, teatre que està a quatre passes del Castell de la bruixa... Tots els espais son plens de gom a gom. Hi estem fin l'hora de tancar, voltant les 22 h.Cansats però contents, agafem el bus que ens portarà al càmping.




Diumenge 9, Copenhague-Roskilde-Copenhague: Plou. Agafem el cotxe per anar a Roskilde, a 35 kms. i visitar el Museu Viking. Ens trobem un noi de Madrid que està recorren tot el país amb tren i bus i ens recomana que no ens perdem Odense i Helsinghör. Ens ho apuntem per visitar-les. El Museu Viking és molt interessant.


A  més de les restes de les embarcacions vikingues hi ha maquetes i dibuixos molt didàctics. A l'exterior hi ha tallers on es fan barques, veles, cordes i vestits tal i com els feien els vikings fa més de mil anys. Si el dia hagués estat bo, els haguéssim vist navegar pel port de Roskilde. Després de dinar, entrem a la Catedral, cèlebre perquè hi ha enterrats molts reis i reines danesos. Recorrem la resta de la ciutat (ajuntament, estació de tren, etc.) i comencem a planificar el viatge de demà a Estocolm.





Dilluns, 10 de juliol: Copenhague-Estocolm.- Sortim a les 10 de Copenhague. Travessem el fabulós pont de Orensund que uneix Dinamarca amb Suècia. Aquest pont es va inaugurar l'1 de juliol del 2000, és a dir que quan vam passar-hi només feia 9 dies que s'havia obert al trànsit per primera vegada, circumstància que va tenir ressò a tot el món. Són uns 16 kms. que connecten les afores de Copenhague amb la ciutat de Malmö. Curiositat: després del peatge, la policia atura els cotxes suecs i els hi fa obrir el maleter per controlar si porten begudes alcohòliques!. La "Llei Seca sueca" es fa present per primera vegada davant nostre. Ens anem endinsant en territori suec. Llums d'encreuament enceses -com a Dinamarca-, velocitat 90-110kms./h. cap retenció, distàncies d'autèntica seguretat entre cotxe i cotxe, escassos avançaments, que es fan sempre amb la col-laboració del cotxe avançat que s'acosta el màxim a la seva dreta per facilitar la maniobra. No en va es tracta d'un dels països amb més baixa sinistralitat a les carreteres tot i la seva climatgologia.
El temps millora i surt el sol. El paisatge és molt verd; boscos immensos, prats i llacs, però tot molt pla i com a Dinamarca, una mica monòton. Resulta preciós el contrast dels verds dels prats i els boscos amb el vermell granatós de les cases de fusta típiques d'aquest país. Prop de les cases, sovintegen les vaques i alguns cavalls pasturant.
La distància que hem de cobrir és d'uns 650 kms. que van passant plàcidament. Dinem a base de bocates en un pic-nic dels molts que hi ha a la carretera. Sorprèn l'alt nivell d'equipament que tenen aquestes zones públiques totalment gratuïtes. Ens aturem a la ciutat de Norkopping a canviar moneda i comprar provisions a un Supermercat. Ens movem com si fóssim d'allà...amb una mica d'ajuda de la caixera que, a més de l'anglès, parla un castellà força entenedor. Com que ens sorprén el fet, ens explica que ella és sueca però el seu marit és peruà. Passades les 23 h. ens posem a dormir amb llum natural. A la nit plou i quan miro el rellotge són les 3,36h- de la matinada i encara hi ha llum natural!.



Dimarts, 11.- Estocolm.- agafem el metro en direcció al centre històric, és a dir a Glamm Stan. Allà veiem la plaça Stortoget on hi ha una font-monument en homenatge als nacionalistes suecs decapitats pels danesos al segle XVI. Dintre de la catedral hi ha una esplèndida escultura de Sant Jordi matant el drac.
El nucli vell no es massa gran i des seguida ens trobem a la zona comercial. Carrer peatonal ample i llarg, sense cap interès especial. Trobem una plaça prou gran plena de parades de fruita i flors on també hi ha un mercat dintre d'un gran edifici on comprem carn i pa per fer-nos el dinar al càmping. Després de dinar, tornem al centre per acabar de recórrer tota la part històrica a fons i alguns barris veïns. Ens topem amb un escenari muntat per Ràdio Estocolm que retransmetrà en directe un concert de reaggee. Hi ha força gent. El primer conjunt que surt a actuar el trobem molt fluix. La cosa s'allarga i marxem. Caminem més enllà: zona de la Biblioteca, barri molt "pijo" ple de terrasses de bars ben posats amb gent molt arreglada. Després d'una enorme caminada agafem el metro a l'estació T-Centralen i al càmping falta gent. Són les 23h.



Dimecres, 12.- Estocolm.- Surt el dia plovent.  De fet plourà tot el dia. Anem a conèixer les dues illes que ens falten per completar la visita a la ciutat. A la primera ens trobem el Nordisk Museet i un parc d'atraccions. L'illa és molt bonica: molts arbres, gespa, aigua, ànecs i ocells. Visitem el Museu que és molt interessant: hi ha diverses seccions dedicades a la història dels països nòrdics; als moviments socials dels últims 1000 anys;  al cinema;  a vestits de totes les èpoques; a estris de tota mena; a costums i festes; a la fotografia i una especial: L'Abba Exhibition, amb música, fotos, roba i instruments del popular conjunt suec.
Després de dinar en el restaurant del mateix museu anem a veure el Museu d'Art Modern, el d'Arquitectura i el d'escultures modernes i mecanismes varis a l'aire lliure que està a l'altre illa. Després tornem al centre on seguim passejant i badant. Al anar a agafar el metro per tornar al càmping ens adonem que tenim esgotat el bitllet multi-viatge i ens fan pagar un bitllet individual. Ens costa, cada bitllet, 32 korones, que eren 640 pessetes de l'època -any 2000- Aleshores, a Barcelona el bitllet senzill costava 155 pessetes. Arribem al càmping en mig d'un fort xàfec. A pesar de tot, ens posem a planificar el viatge a Oslo.



Dijous, 13 de juliol de 2000.- Estocolm-Oslo.- Plou. Pleguem en condicions precàries. Portem fets 3.178 kms. des de Barcelona. Fins Oslo tenim uns 530 kms. Durant els primers 450 no para ni un moment de ploure. La borrasca abraça tota la península escandinava. Dinem en un pic-nic de la carretera la mar de ben equipat, com tots els d'aquí. Quan la pluja amaina, podem veure un paisatge bonic: prats, avets, llacs i cases de colors vius.
El càmping d'Oslo (Ekeber) està sobre una colina a tocar de la pròpia ciutat. Tenim una bona vista. Es fan les 12 de la nit i encara hi ha llum de dia. Ens quedem disfrutant del sol de mitjanit. L'original d'aquest escrit està fet, dintre del cotxe, a les 12,40h de la matinada només amb llum natural.


Divendres, 14.- Oslo.- Plou. Agafem un bus al costat del càmping que ens baixa en pocs minuts al centre d'Oslo (bitllet sols anada: 20 KRN, unes 400 ptes). Fem de punta a punta el Karljohann Gate, el carrer més cèntric i emblemàtic d'Oslo. Es peatonal i passa per la Catedral, el Parlament, el Teatre Principal i acaba al Palau Reial rodejat d'uns esplèndids jardins públics, pels qui passegem fins l'hora de dinar. Dinem al Restaurant Kafeeskova, senzill però molt net (pot ser té alguna cosa a veure el seu nom). Després de dinar, tot caminant, passem per l'embarcador del fiord d'Oslo; per l'Ajuntament i per l'Oficina de Turisme. Després anem a visitar el Parc i les escultures de l'artista noruec Gustav Vigeland. El parc és preciós. Té més de 300 hectàrees, amb dos llacs, prats, flors i les dotzenes d'escultures de pedra i de bronze. Relleus representant totes les formes humanes possibles, sempre nues, en situacions de tota mena: jugant, plorant, rient, gaudint, patint, pensant, barallant-se, etc. Ens quedem bocabadats. Tornem al centre, també a peu. Travessem un dels barris més elegants de la ciutat. Arribem tard al càmping, com  sempre cansats però contents.





 Dissabte, 15.- Oslo.- Comprem una Targday que ens permetrà viatjar tot el dia per Oslo amb bus, metro, tramvia i barco. L'aprofitem. Primer anem a la Península de Bigdoy, on a més de molta vegetació hi ha els Museus relacionats amb qüestions marítimes. Visitem el de la Kon-Tiki. Veiem aquesta embarcació que va travessar el Pacífic i el Ra II que va travessar l'Atlàntic, a més d'una figura autèntica d'uns dels rostres de l'Illa de Pasqua.Tornem en barco al centre de la ciutat on dinem en un restaurant vegetarià, recomanat per la Guia del Routard. Es tipus bufet lliure.Vam quedar una mica decebuts. Serà perquè nosaltres no som vegetarians del tot. Després, amb metro vam anar al veure el cèlebre trampolí de salts d'esquí, en aquesta època, el més gran del món i des de on els 1 de gener es transmetien per TV els campionat de salts. Després tornem al parc de Vigeland on tornem a remirar el que havíem vist al matí. Seguidament, agafem alguns tramvies que ens porten als barris menys cèntrics d'Oslo: cases amb jardí, pau i tranquilitat, excepte pels voltants de l'estació dels FFCC on es veuen bastants drogo-traficants. De tornada al càmping per preparar el viatge a Bergen observem que, avui que tenim un cel ben blau, a les 22,25 h. hi ha la mateixa intensitat de llum natural que a les 19h. d'un dia d'estiu a Barcelona.


Diumenge. 16.- Oslo.- Al matí baixem a visitar la Fortalesa, recinte murallat, amb cos de guàrdia i Museu Militar. La vista sobre el port i la resta de la ciutat està bé. Després anem a la Nationalgaleriett, museu de pintura i escultura amb obres dels més destacats artistes noruecs i escandinaus en general. Sobresurt l'espai dedicat a E. Munch. També hi ha obres d'altres artistes europeus: Picasso, Gauguin, Monet, Rodin. A assenyalar especialment, l' últim retrat de Van Gogh, El Pensador, de Rodin i Sant Pere de El Greco. Sortint anem a dinar al Kafeeskova a base de salmó (estem a Noruega). Després, a passejar per la Karljohanngate i finalment a descansar i distreurens a l'estació de trens, que es sempre un espectacle curiós.



Dilluns, l7 de juliol de 2000.- Oslo-Bergen.- Un dia més, el dia surt plujós. A l'hora de plegar, però,para un moment de ploure. Fins Bergen tenim més de 500 kms., que donades les característiques de les carreteres (molt sinuoses), tardarem més de 10 hores en recórrer. Al càmping ens aconsellen anar-hi per las E-16 que és carretera nacional i teóricament el camí més ràpid. Entre que en aquest país es condueix a poc a poc (50-70 kms./h.) i que hi ha molts trossos estrets, els kms. costen de passar. Tot i això els paisatges que travessem valen la pena. Llàstima que falta el sol que tot ho fa més bonic. Llacs, boscos, prats... Ara bé l'autèntic espectacle està en el transcurs dels 45 kms. que separen Laerdal d' Aurland. Aquesta carretera, estrangulada i rampant, té en molts dels seus trams, un sol carril amb apartadors als marges... de sobte ens sembla que estem a Groenlandia. Neus perpètues, llacs amb trossos de gel flotant; enormes extensions de neu i gel. Tot blanquíssim. Estem a 1.800 metres d'altitud. A la baixada ens trobem amb els primers fiords: aigua verda pel reflex de la vegetació, muntanyes molt altes totalment cobertes de verd i amb neu als cims; casetes de fusta pintades de colors...una immensa postal. Passades les 20h. arribem al càmping Lone, que està 20 kms. abs d'arribar a Bergen. Cansats, plantem, sopem i a dormir. Cal recuperar forces. Portem 4.300 kms. de viatge.


Dimarts, 18.- Bergen.- El dia surt molt boirós. Anem a Bergen amb el cotxe. Després de comprovar que no es pot aparcar al carrer el deixem al Parking-hus. Voltem per tot Bergen. No més falta el sol per fer-ho encara més maco. Recorrem les parades del peix i de la fruita, molt vistoses per cert. Anem a l'Oficina de Turisme, on a més d'omplir-nos de fulletons, comprem alguns records. Dinem a base d'un plat típic noruec en un restauranet del centre: carn i col. Prou bé. Després caminem pel moll de Bryngston i visitem les velles cases de fusta del barri de La Hansa alemanya. El dia continua rúfol. Seguim caminant per Bergen fins que retornem al Lone Càmping. Per primera vegada ens fem un embolic i ens perdem. La senyalització de les carreteres en aquest país, sovint és confusa, sobre tot pels forasters com nosaltres.
Anècdota: Igual que passa a Oslo, a Bergen fan pagar peatge per accedir al "Sentrum" de la ciutat (10 KRN=200 ptres.). Sopem al càmping. Demà tenim la intenció d'anar cap al nord (fiord de Sogne, Balestrand, etc.)









 Dimecres, 19 de juliol de 2000.- Bergen-Vangsnes.- Boira intensa al càmping Lone de Bergen, amb pluja fina i intermitent. Decidim esperar fins després de dinar a veure si escampa i anar a Balestrand. De fet, no escampa i mig plovent pleguem veles i iniciem els 170 kms. de camí. Travessem, sense problemes un port de neus perpètues amb boira. Hem tornat a Groenlandia. Quan sortim de la boira apareix Vick, un poble maquísim al peu mateix del fiord. Anem tirant fins Vangness, d'on surten els ferris a Dargvigk i ens quedem en un càmping preciós amb unes vistes sensacionals al fiord. Fa molt fred i decidim llogar una habitació molt ben equipada. Dormim amb la cortina retirada per comprovar, una vegada més, que aquí a les 12 de la nit pots llegir al balcó amb llum natural.


Dijous 20.- Vangsnes-Balestrand-Circuit de Songfjord-Vangsnes.- El dia surt rúfol però va millorant de mica en mica. Agafem el ferri fins Dargvigk , cotxe inclòs i en 20 minuts estem a l'altra banda  del Songgfjorden. D'allà a Balestrand per on hi passegem i encara que el sol no brilla, apreciem l'encantador escenari amb muntanyes nevades envoltades per l'aigua del mar. Dinem a Balestrand. Després recorrem els 70 kms. que voreja el Sogne. Veiem cascades d'aigua i glaceres a peu de carretera. El sol ja brilla i l'aigua es fa intensament verda i, de vegades, blava. Passades les 18 h. tornem per agafar el ferri que ens portarà a la caseta on dormirem aquesta nit per sopar, preparar els plans per a demà i descansar.




Divendres, 21.- Vangsnes-Uvdal/Numedal.- Per fi surt un dia perfecte. Cel blau i atmosfera transparent. Deixem l'habitació del preciós càmping on hem estat dues nits i ens disposem a anar tornant poc a poc a Barcelona. Avui cauran els 5.000 kms. de viatge. Travessem el pas nevat de Vick, avui a ple sol. Vistes al fiord, muntanyes nevades, glaceres, llacs amb neu al damunt i pastures. Passem per tota mena de paisatges. Immenses cascades -per dotzenes- vaques, ovelles i fins i tot dos rens. Preciós. Els kilòmetres van caient i així arribem a la regió de Numedal. Estem a només 200 kms. d'Oslo. Acampem en un petit però bonic càmping de Uvdal. Derrera mateix de la tenda tenim un riu d'aigües transparents. Tot respira pau i tranquil-litat. Sopem i preparem la ruta de demà.

 Dissabte 22 de juliol 2000.- Uvdal (Noruega)-Göteborg (Suècia).- A les 9,30k deixem Uvdal per arribar a Göteborg. Són 500 kms. el que passa és que 500 kms. d'aquí son com 1.000 d'allà. 60/70 kms./h. és la velocitat de creuer. És veritat que a aquesta velocitat es pot apreciar el paisatge, però els kilòmetres no acaben de passar mai. Creuem la frontera noruega. A Suècia trobem més trànsit però es fluït. Entrant a Göteborg trobem la desviació al càmping on anem. Sorpresa. Ens diuen que està ple. No hi ha ni una sola plaça. Sort que a dos minuts ni ha un altre que té alguns llocs lliures. Ens hi quedem.Plantem. Ens arribem a la parada del tramvia que demà ens portarà al centre. Sobre les 23h. ens retirem a dormir.

Diumenge, 23.- Göteborg-- Al matí comprem al càmping les targetes 24h. per poder utilitzar durant tot el dia els transports públics sense limitació. Agafem el tramvia número 5 i en pocs minuts ja estem al centre. Passegem. Veiem un gran veler, el Viking. Agafem una "golondrina" que ens passeja pel port. Tornem al centre. Dinem a la "sueca" a la terrassa d'un restaurant-pub. Després més caminar: parcs, canal, gespa i...futbol. Vull dir que com que que avui hi ha partit al magnífic estadi del Gôteborg FC. els carrers estan plens dels afeccionats futboleros, alguns amb pinta d'autèntics hooligans. Pugem a uns quants tramvies que ens passegen per un munt de barris d'aquesta ciutat sueca. Després al càmping falta gent. Hem de preparar la ruta de demà.
 

 
 
Dilluns, 24.- Göteborg (Suècia)-Helsingör (Dinamarca)-Odense (Dinamarca).- Pleguem de bon matí i ens adrecem a Odense. Ho farem amb ferry. El ferry és enorme. Hi entrem acompanyats per  dotzenes de cotxes, camions i caravanes. En uns 20 minuts arribem a Helsingör (Dinamarca). Una bonica ciutat amb típiques cases baixes antigues, de fusta i pintades amb colors pastel; port comercial, flors per tot arreu i molts turistes suecs comprant vi i, sobre tot, cervessa. Nosaltres fem la compra a un super i ens dediquem a passejar per aquesta petita ciutat (una de les que ens va recomanar el noi espanyol que ens vam trobar a Roskilde). Després ens adrecem a Odense, via Copenhague, sense entrar aquesta vegada a la capital.  Travessem l'impressionant pont de 24 kms. que uneix les illes de Sjaeland (capital Copenhague) i Fynn (capital Odense). El temps va millorant a mesura que ens acostem a Odense. De seguida trobem el càmping d'Odense que està força bé. Demà pensem visitar la ciutat i arribar de cara al vespre arribar a Kirscheim (Alemanya). 


 

 Dimarts, 25 de juliol 2000.- Odense (Dinamarca)-Kirschheim (Alemanya).- El cel amenaça pluja. Pleguem ràpidament i ens dirigim al centre d'Odense per conèixer una mica aquesta ciutat on va néixer Cristhian Anderssen. És una ciutat bonica. El conjunt de petites cases típiques de colors, una preciosa catedral i dos o tres esglésies més d'una certa categoria, a més dels jardins urbans, amb flors i escultures la fan força agradable. Seguidament posem proa a Kirschheim, que esta a uns 650 kms. per acampar al mateix càmping que vam estar a l'anada. Durant el trajecte travessem franges d'una pluja fortíssima i també tenim estones amb sol. A l'arribar, el cel fa por de negre que està. En contes de plantar la tenda, lloguem una caravana per passar la nit. Els tràmits al càmping van ser una mica complicats. Tots els campistes eren alemanys i els encarregats també i no vam trobar ningú que parles minimanent anglès...però amb el llenguatge dels gestos i un paper i un llapis ens vam fer entendre.


 


 Dimecres, 26 de juliol.- Kirschheim (Alemanya) - Tournus (França).- El dia surt bo, al menys de moment. L'objectiu és arribar a la Borgonya i cobrir uns 800/900 kms. Tornem a tenir estones de pluja intensa i de sol. Ens fem un petit embolic a l'encreuament d'autopistes a l'alçada de Manheim. Entrem a França per Molhouse. Finalment anem a petar a Tournus. Acampem al càmping municipal , que està molt bé i anem a conèixer el poble. Ens agrada molt. El riu Saône amb un gran embarcador, una gran abadia romànica i una vella església. Cases antigues molt ben restaurades, flors a dojo, vi de Borgonya, etc. Sopem al càmping acompanyant l'àpat amb aquest vi. Cau un xàfec i seguidament apareix al cel un doble Arc de Sant Martí. Trèiem l'estel que portem al cotxe i el fem volar fins l'hora de anar a dormir.
 
 
Dijous, 27.- Tournus (França).- Després d'esmorzar anem a l'Oficina de Turisme on ens aconsellen sobre el que no ens podem perdre. Visitem detalladament la impressionant Abadia romànica de Saint Filibert (segles IX-X). Passegem per tots els carrers i carrerons del poble i anem a fer l'últim dinar del viatge abans del retorn a un bon restaurant (el Carles VII). Cal celebrar-ho. Després en una cava (bodega) comprem vi de la terra, fem una llarga passejada per la vora del riu i després a llegir al càmping i fer volar l'estel. Relax total. Això s'acaba però està sortint molt bé. Demà hem d'arribar a casa.
 

 Divendres, 28.- Tournus - Barcelona.- El dia surt ventós i assolellat. Després d'esmorzar pleguem a consciència- Aquesta última etapa és de 750 kms. Molts cotxes a l'autopista. Els francesos que fan vacances a l'agost es dirigeixen en tromba cap al sud. Arribem, sense novetat a Barcelona a les 19,45h. En total han estat 8.145 kms. de viatge; d'un fantàstic viatge que quedarà gravat per sempre a la nostra memòria.


I per acabar, un vídeo resum amb unes quantes imatges del post i un quadre amb dades estadístiques significatives sobre els tres països nòrdics visitats, acompanyats dels que corresponen a Espanya. A considerar i a envejar: els percentatges del PIB que aquells països dediquen a educació, salut i I+D.

































1 comentari:

Sara ha dit...

Ospasssss Ramón cómo me ha gustado, cómo... esta entrada, muchísimo...ese pueblecito medieval jopetasss...lo quiero conocer, que bonito viaje Ramón...que experiencia preciosa Ramón...y que alegría me ha dado veros en esas fotos, que guapos. Me gustóooooo, de que manera, una preciosidad de entrada, gracias Ramón por compartir. Un abrazotedecisivo grandotote a ti y a Montse, guapossss.