Etiquetes

dimecres, 2 d’abril del 2014

ELS MÉS PETITS I LA MUNTANYA


El meu nét Albert, que ara té cinc anys, a Montserrat, fent les seves primeres grimpades d'escalador. Mentre, la Jana, que només té vint-i-un mesos, s'ho mira una mica seriosa pensant perquè a ella no la deixen pujar allà dalt com el seu germà...amb lo bé que s'ho hagués passat!

5 comentaris:

Emili ha dit...

L'intrèpid escalador concentrat seriosament en la seva tasca, i la no menys intrèpida aspirant, frustada en les seves pretensions, l'observa amb una mirada barreja d'enveja i admiració cap el seu ídol. Sensacional !!!

Felicitats per aquestes preciositats de néts.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Quina imatge més bonica, Ramon! Potser l'Albert conservarà també aquella primera sensació del tacte de la pedra nua.
Felicitats.

Ramon ha dit...

EMILI: Bona descripció del moment...gràcies Emili.

Ramon ha dit...

XIRUQUERO-KUMBAIÀ: De ben petit, l'Albert experimenta amb tot el que l'envolta i té bona memòria. Penso que la sensació que tu assenyales no l'oblidarà. Gràcies també per la felicitació.

Sara ha dit...

Cómo me gusta, cómo me gusta esta entrada Ramón...que valiente Albert y que carita más linda esa montañerina de Jana.
Entrañable entrada que he disfrutado mucho. Mi abrazotedecisivo