Conte dedicat a la meva néta Jana que avui fa vint-i-dos mesos i al meu nét Albert que el passat mes de gener va fer cinc anys.
Fa uns dies Albert, em vas ensenyar una capsa plena de boles de vidre d'aquelles que en els meus temps en diem "canicas". Algú te les va regalar i em vas dir que no savies que servien també per fer determinats jocs.
Avui, doncs, en lloc d'un conte, t'explicaré com es pot jugar amb aquestes petites boletes de vidre, perquè quan siguis una mica més gran puguis fer-ho amb la Jana i els teus amics.
Poden participar-hi de dos a molts jugadors. Cada un d'ells ha de portar vàries boles.
El terreny per fer-ho ha de ser de sorra, però no a la platja. Pot ser qualsevol plaça del teu barri o el pati de sorra de la teva escola.
Hi ha dos modalitats. La primera consisteix en fer un petit forat a terra de la mida d'un platet petit i un parell de dits de fondària.
Els jugadors es posen a dos passos de distància del foradet (abans li diem "guà").
La qüestió és llançar la bola agafant-la com et vaig explicar i donar-li impuls amb el dit polze intentant que entri al foradet.
Cada jugador llença una bola. Els que hagin aconseguit col·locar-la dintre guanyen, i els que no, perden i han d'entregar la seva bola al guanyador o guanyadors.
Es va repetint la jugada fins que es vulgui o bé fins que els perdedors es queden sense boles.
L'altra modalitat consisteix a dibuixar amb una branqueta un cercle a la sorra de la mida d'un plat gran.
Cada jugador posa una bola dintre de la rodona. Comença el joc un dels jugadors que tirarà una bola seva contra qualsevol de les dels altres, amb la intenció de treu-re-la fora del cercle.
Si ho aconsegueix, es quedarà amb la bola que ha anat fora, si no la seva quedarà dintre esperant que el següent jugador faci el llançament i intenti el mateix.
La manera d'agafar i llençar les boles és igual que en l'anterior modalitat.
La partida acaba quan ja no queden boles dintre de la rodona.
Per ser un bon jugador cal practicar molt, ja que la clau és l'habilitat i la punteria.
El iaio Ramon; 16 d'abril de 2014
2 comentaris:
Ara que la mainada domina amb gran facilitat la tecnologia, és bo que tant els pares com els avis fomenteu que també, a estones, practiquin jocs manuals. El domini de la informàtica i el hitech digital en el seu conjunt és positiu per al seu desenvolupament, però també ho és que participin en aquests tipus de jocs que, bàsicament, permeten la relació directa i personal amb altres nens i nenes, és a dir, la socialització.
EMILI: Jo estic content de veure que l'Albert passa moltes estones jugant amb els seus amics de l'escola, els seus veïns i allà on va amb els nens i nenes amb els que es troba. Els jocs digitals no són per ara la seva prioritat: els manuals són, també per ara, amb els que més disfruta.
Publica un comentari a l'entrada