Aquest passat diumenge 6 d'abril, a la Plaça de la Vila del Barri de Gràcia es va representar aquest fet de manera espectacular i també sorollosa.
La gent del poble, les barricades, l'exèrcit... tots perfectament vestits amb robes i uniformes d'aquella època i els trabucaires, que van aconseguir envoltar el públic de fum i olor de pólvora i atronadors trets.
La posta en escena d'aquesta dramàtica pàgina de la història, obliga a repassar els detalls. Per això, us proposo la lectura del millor que he trobat a la xarxa al respecte. Correspon a "L’ARBRE DE LA LLIBERTAT I ALTRES HISTÒRIES… UN PROJECTE DE CONSOL RODRÍGUEZ I MARIANO MATURANA (2009)"
Per llegir-ho, feu clik aquí.
L'incompliment per part del govern de la seva promesa de la supressió de les Quintes; el fet de que el reclutament funcionava com un impost, és a dir, de tenir diners hom podia evitar l'ingrés a files pagant una redempció al govern (un impost de sang per als pobres i un impost de diners pels rics); el fet de que paral·lelament el govern tornà a gravar els consums sobre productes bàsics com la sal i el tabac, quan també havia promès el contrari, i la decisiva actuació de les dones en la revolta, són característiques bàsiques d'aquest episodi.
L'incompliment per part del govern de la seva promesa de la supressió de les Quintes; el fet de que el reclutament funcionava com un impost, és a dir, de tenir diners hom podia evitar l'ingrés a files pagant una redempció al govern (un impost de sang per als pobres i un impost de diners pels rics); el fet de que paral·lelament el govern tornà a gravar els consums sobre productes bàsics com la sal i el tabac, quan també havia promès el contrari, i la decisiva actuació de les dones en la revolta, són característiques bàsiques d'aquest episodi.
6 comentaris:
Interessant aquest episodi no gaire conegut pels barcelonins, entre ells jo mateix. Pel que es veu, vas fer un bon reportatge gràfic.
Gràcia ha estat sempre molt activa en moviments revolucionaris, i també en actuacions veïnals de tota mena. Bona prova d'això és la gran quantitat d'ateneus, centres culturals, esportius,... etc. que es troben per tota l'antiga vila, i també a la part més moderna, el que significa que el caliu segueix encès.
JOSEP LLUÍS: Gràcia li té dedicada una plaça a aquest fet (plaça de la Revolució de 1870) entre Travessera i Verdi i encara que coneixia més o menys aquests fets, aquesta representació m'ha portat a cercar molta més informació. Per cert al 1870 estaven vivint els nostres besavis... des de aquest punt de vista, de tot això fa només quatre dies.
EMILI: Un cop a l'Any, Gràcia fa una mostra al carrer de tots els seus centres, associacions de tota mena, ateneus, tallers d'artesans, etc. i és sorprenent la quantitat i qualitat que tenen. Com tu dius en el barri es manté el caliu d'una determinada manera d'entendre la vida.
Perdona Ramon que et corregeixi en una petita part el teu comentari a Josep Lluís. Segons el nomenclàtor dels carrers de Barcelona, la plaça de la Revolució, de Gràcia, està dedicada a la Gloriosa, de setembre de 1868, promoguda pels generals Prim, Topete i Serrano, per destronar Isabel II.
Segons l'Enciclopèdia Catalana, la Revolta de les Quintes del 1870 es va produir l'abril d'aquell any en diverses poblacions de Barcelona i el Baix Llobregat, amb especial ressò a les viles de Gràcia i de Sants. Els fets ja els expliques molt bé en el teu text. Només afegir el detall de la campana "Marieta", que no va parar de tocar mentre va durar la revolta, la qual cosa donà nom a la publicació "La Campana de Gràcia".
Tot això ve a corroborar el ferm esperit contestatari i revolucionari de la gent de la vila de Gràcia.
EMILI: Tens tota la raó. No es pot escriure de memòria com he fet jo amb el tema de la plaça,si no estàs completament segur de les dades. Gràcies per la correcció i per l'ampliació de detalls... i perdò al Josep Lluís que espero llegeixi el teu últim comentari.
Publica un comentari a l'entrada