Recordo perfectament aquelles vacances. Les sortides eren a llocs molt propers a casa, encara que a mi em semblava que marxàvem bastant lluny.
Eren uns quants dies a casa d'amics o familiars i quan estàvem a Barcelona, als Banys de Sant Miquel o Sant Sebastià de la Barceloneta.
Ho passava molt bé amb el meu germà, els meus amics i els meus cosins.
Els grans, pares i iaios, sempre "al tanto" de que no ens passes res dolent.
He seleccionat unes fotos d'aquests moments que ja tenen més de 50 anys!
A la piscina infantil dels Banys de Sant Miquel, amb el meu germà Enric
A l'hort de la casa de l'Andreu i la Pilar, a La Floresta, amb la nostra inoblidable iaia Eulàlia.
A Piera, amb tota la colla d'amics. Estàvem a casa d'en Francesc i la Maria Dolors, pares del nostre amic Francesc. A la foto, en Francesc senior a punt d'enlairar un globus de paper.
6 comentaris:
Precioses fotografies, com passa el temps!!!
JÚLIA: Amb fotos com aquestes, podem seguir assaborint el record d'aquells moments tant llunyans.
Imatges entendridores. I el devantal de la iaia...
Bells i vells records de la nostra feliç infantesa i el record de persones que ens varem estimar.
Petons .
L'Enric i la mare
Em puc equivocar, però diria que l'hort de l'Andreu i la Pilar és(era)a tocar de casa meva...
JO no els vaig conèixer, l'Andreu i lsa Pilar, però recordo que els meus sogres que parlaven. :D
CARME: Ostres, quina gràcia!. Et diré que l`ultima vegada que els vaig visitar a casa seva va ser a principis dels anys 70 i ells ja tenien una edat. L'Andreu s'havia construit amb les seves mans la casa, que tenia hort i pou (per cert ell era també zahorí). La Pilar, si no recordo malament era modista. Ara no sé si sabria arribar a la casa, però recordo que des de l'estació dels FFGC ens hi plantavem amb uns cinc o deu minuts a peu, és clar.
Publica un comentari a l'entrada