Ceràmica creada pel meu nét Albert fa uns mesos. La vaig fotografiar en diferents posicions. He triat aquesta perquè em fa pensar en la situació en la que s'ha trobat des de la nit dels temps i segueix trobant-se la comunitat humana.
5 comentaris:
Josep Lluis
ha dit...
Ja, ja. Molt bona la teva inspiració. Trobarem l'equilibri, no perdem les esperançes. Molt maca la foto ( i la ceràmica)
Aporto una altra perspectiva. La veig tombada, sí, però en equilibri. Es a dir, malgrat les adversitats, els desacords, els enfrontaments, hi ha també superació, enteniment, amor. No és una situació estable, perfecta, però segueix rodant, avançant. Igual que el caos de l'Univers també manté un equilibri.
EMILI: Un punt de vista molt positiu el teu. De tota manera seguim rodant però a empentes i rodolons...massa empentes i trepitxades de moment. Sobre la ceràmica:quan l'Albert me la va ensenyar i explicar com la va fer, em vaig tenir que posar el "pitet".
5 comentaris:
Ja, ja. Molt bona la teva inspiració. Trobarem l'equilibri, no perdem les esperançes.
Molt maca la foto ( i la ceràmica)
Aporto una altra perspectiva. La veig tombada, sí, però en equilibri. Es a dir, malgrat les adversitats, els desacords, els enfrontaments, hi ha també superació, enteniment, amor. No és una situació estable, perfecta, però segueix rodant, avançant. Igual que el caos de l'Univers també manté un equilibri.
Per cert, no he valorat el treball de l'Albert. El trobo excel·lent. És un artista. Està molt ben feta, especialment per l'edat que té.
JOSEP LLUÍS: L'haurem de trobar aviat l'equilibri,perquè diuen que amb l'edat es perd bastant, jeje.
EMILI: Un punt de vista molt positiu el teu. De tota manera seguim rodant però a empentes i rodolons...massa empentes i trepitxades de moment.
Sobre la ceràmica:quan l'Albert me la va ensenyar i explicar com la va fer, em vaig tenir que posar el "pitet".
Publica un comentari a l'entrada