Etiquetes

dimecres, 12 de novembre de 2014

CLASSES SOCIALS D'ABANS I DE ARA



He penjat avui la foto d’un quadre que està a casa de la meva mare i que m’ha fet recordar el meu avi  matern (*), un obrer que estimava la música, el teatre i la cultura en general.

(*)
Enric Carrillo (1886-1955); el iaio Quique.

Els ateneus obrers com el d’Igualada, a més de promoure activitats artístiques per al gaudi i la participació dels seus components, organitzaven també escoles per a adults.

El quadre m’ha portat a la memòria tot això i també a pensar que “classe obrera”, és ara mateix una expressió pràcticament desapareguda. Avui dia quan es fa referència a les classes socials, es parla, generalment, de la classe mitjana, de la classe alta o rica i de la classe pobre.

Gairebé no es parla ni tan sols de “classe treballadora”.

Dins del concepte de classe mitjana hi entra tothom que no es considera ni ric ni pobre. Gent amb ingressos suficients per consumir més enllà del que és estrictament necessari, tot volent semblar-se a la classe rica encara que sigui endeutant-se. Fins fa poc, al nostre país, una majoria formàvem part d’aquesta classe mitjana.

La qüestió és que el que ens estan fent els qui mai en tenen prou, està provocant el desballestament d' aquesta anomenada classe mitjana, que atònita, morta de por i d’impotència, veu com molts dels seus integrants es van despenjant a l’anomenada classe pobre, aquesta a la que no li arriben els diners per cobrir les necessitats més bàsiques.

No ho se, però potser caldria revisar alguns dels valors d’aquella classe obrera del passat per veure com ser capaços de sobreviure amb dignitat a la guerra que han declarat a les majories les minories més poderoses del planeta. Molts dels drets que es van assolir aleshores amb moltes penalitats i sacrificis ara s'estan destruint... ah! i  diuen que ho fan "democràticament" i pel nostre bé.


Per acabar una mica d'ironia i humor amb aquesta cançó dels Celtas Cortos, que per cert, ja té uns quants anys:

3 comentaris:

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Tant de temps s'ha passat una desorientada "progresia" en canviar noms, com per exemple denostar el mot "empresari" per acabar canviant-lo per "emprenedor", que ha perdut orígens, i doncs, com diu el poema, identitat.
Coloquialment, jo sempre he sentit a dir més classe treballadora. Potser per això em sona més bé.

Ramon ha dit...

Resposta: L'evolució també porta a tenir que canviar els noms d'algunes coses ja sigui perquè aquestes coses ja no són com eren abans o per esborrar paraules que porten determinats records o càrrega ideològica. En qualsevol cas, els canvis de nom, como tu assenyales produeixen moltes vegades la pèrdua d' origens i d'identitats.

Sara ha dit...

Pedazo entrada Ramón, cómo está el mundo, ains cómo está el mundo.
Mi abrazotedecisivo