Etiquetes

dilluns, 10 de novembre del 2014

TIC-TAC


El rellotge sempre va al mateix pas, però la nostra percepció del pas dels minuts i de les hores és molt variable.

Quan esperem algú que no arriba, les agulles sembla que s’aturin. En canvi, quan estem gaudint d’una situació plaent, sembla que s’accelerin.

En qualsevol cas, el temps transcorre implacable i nosaltres transcorrem amb ell.

5 comentaris:

Josep Lluis ha dit...

Estic d'acord amb els teus comentaris, estem intrínsicament lligats al temps. Em costa d'entendre quan els teórics argumenten que el temps no existeix.

La foto està molt ben definida, amb "pels" i senyals.

Emili ha dit...

Newton va definir el temps com un concepte absolut, invariable. Einstein va teoritzar que el temps és relatiu, depenent de l'observador i de la velocitat. Ara, els físics quàntics, a partir del principi d'incertesa, sostenen que el temps no existeix, ni absolut ni relatiu. La nostra ment el "fabrica", l'ordena per fotogrames com en una pel·lícula, per coherència, per poder funcionar.
Per tant, no és estrany que tinguis, que tinguem tots, percepcions diferents del temps segons l'estat d'ànim. Per altra banda, quan hom ja té una certa edat, el millor és deixar-se de punyetes i viure el present, gaudir-ne quan es pot.

Ramon ha dit...

JOSEP LLUÍS: A mi també em costa d'entendre això de que el temps no existeix. Simplement mirant fotos de nosaltres mateixos de fa trenta anys veus inclús les devastadores conseqüències del seu pas, jeje.

Ramon ha dit...

EMILI: Els savis a les seves savieses i els que no ho som i ens costa a vegades d'entendre'ls, doncs el que tu dius: deixar-se de punyetes i viure el present, i gaudir-ne quan es pot."

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Per cer, un rellotge ben bonic.